Òscar Palazón (Lleida, 1969) és llicenciat en Filologia Anglogermànica i viu a la ciutat de Tarragona. Ha estat guanyador i finalista d’una setantena de premis literaris dins i fora de Catalunya. A més de diversos relats i poemes en llibres col·lectius, ha publicat les novel·les Un rostre que no és meu (Cossetània, 2008), El fotògraf (Ara Llibres, 2008), Els complements del nom (Pagès, 2018), Alguns ocells muts (Pagès, 2018) i Tractat d’anatomia (Medusa, 2022) i els poemaris Atles de la memòria (Cossetània, 2005), El coit imperfecte (March Editor, 2011), Imagino Budapest (Documenta Balear, 2014) i Diari de laboratori (Viena, 2019). Així mateix, ha conreat la poesia visual i experimental, com ara Testament dada’m (Fonoll, 2019) i el poemari que teniu a les mans, Quiquiriquic (Onada, 2025).