Josep Micó Conejero (Antella, 1949). Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, ha estat professor de català. Ha publicat els poemaris El riu encara baixa net (XV Premi La Rosa de Paper, 2011), Pels ulls tremola la carn (Germania, 2013), Romandràs (Ianua, 2016) i Creuar l’instant (XV Premi Vila de Mislata 2017). Ha participat en diverses antologies: Màtria (2013), Mare Omnium (il·lustrada català-portuguès, 2015), Nosaltres els fusterians (Edicions Perifèric, 2017), Entre la pedra i el ferro (Onada, 2017), 21Veintiúnversos nº 7, Amors sense casa. Poesia LGTBQ catalana (Angle Ed. 2018), De Res poetica (Francesc Mompó, coord., 2018), El vers als llavis: Homenatge a Carles Salvador (Enkuadres, 2019) i Uskut (Silenci) (Trencatimons, 2019). Ha col·laborat en revistes com La Lloca (Antella), Barcella (Banyeres de la Mariola), Kamchatka (UV) i Furman 217 (2018, Nashville, EUA). És autor del blog https://josepmico.blogspot.com.