Miquel Escudero (Reus, 1945-1978) fou un poeta desmesurat, tant en la vida com en l’escriptura. La seva breu existència va ser convulsa, sempre apassionada i sovint contradictòria. Als versos que escrigué emergeixen l’espectacle suggeridor de la Natura, la fúria carnal de l’amor, l’angoixa religiosa i la simple però radical alegria de viure. Amb una dicció que sorprèn per la frescor i la franquesa comunicatives, empeltada de l’herència romàntica i del moviment hippie, passats els anys, l’obra d’Escudero ha aconseguit fer-se un lloc a la poesia confessional en català.