Maria Carme Arnau i Orts viu a Alfara del Patriarca. És llicenciada en Psicologia i en Filosofia i Ciències de l’Educació, màster en Polítiques Educatives i doctora per la Universitat de València. Entre els seus dèsset poemaris, destaquen Itinerari de tendresa (2010), Aquell so entre el no-res i l’infinit (2016), En el principi la set i la sal (2019), Habitatges de mirades i secrets (2024), Geografia d’aigua (2025), La impermanència de l’ésser (2026) i Els sentits dels mots (2026). Va irrompre en el camp de la narrativa amb La raó s’escampa en l’aigua (2020) i L’essència de l’arbre (2023). Té nombrosos premis de poesia, apareix en trenta antologies i està traduïda a l’italià, al francès i al cors. Ha traduït Pasquale Ottavi (Cinc poetes corsos, LaBreu Edicions). Actualment col·labora en diferents mitjans de comunicació, i dirigeix el Festival Internacional de Poesia a Almàssera i la col·lecció de poesia “Violetes a desdir!”.