25,00

Imagineu-vos que sou a la vora del riu un dia qualsevol. Al vostre costat, unes rentadores comenten les últimes notícies del poble mentre esbandeixen la roba. Un llaüt passa prop de la vora i el patró gira el timó amb la intenció de mullar les rentadores, les quals els llencen crits d’indignació, intentant amagar una certa complicitat i, fins i tot, satisfacció. Allà lluny, la barca de pas, subjecta a la gúmena, travessa l’Ebre amb un carro i dos rucs que porten llenya. Una mica més a prop, dos pagesos en una muleta carregada de sacs d’olives retornen del seu tros, a l’altre costat de riu. A la riba contrària, sobre la roca d’una peixera, un pescador cullereja amb un salabre amb l’esperança de capturar alguna saboga. Al darrere vostre, se sent el soroll refrescant de l’aigua dels cadups caient a la naquera de la sènia, mentre l’animal va girant, amb els ulls coberts per unes ulleres de pauma.

L’escena que acabeu de llegir podria ser real però no pas actual. Està inspirada en la descripció d’aquells que sí que ho van viure en primera persona. En aquestes pàgines trobareu els mateixos protagonistes, amb uns quants anys més a l’esquena, que ens en parlen. Ho fan amb les seves pròpies paraules, que l’autora recull i analitza en un relat fresc i entretingut, oferint-nos un retrat realista de la vida quotidiana d’aquells temps en què literalment “lo riu era vida”. Aquest ambient riberenc arrossegava tot un univers de percepcions col·lectives i interpretacions que també tindreu ocasió de conèixer.

‘Vivències ebrenques’ és una relació elegíaca, sentimental i popular de tot el que es vivia a l’Ebre quan aquest era portador de vida, quan els seus paisans, en una agricultura pràcticament de subsistència, abans o després de la guerra, amb massificacions no presents encara, el tenien com un déu tutelar pel qual navegaven i del qual en treien, amb mesura, la seva substància. Xavier Garcia

Autora

Montserrat Boquera Margalef (l’Hospitalet de l’Infant, 1972) és llicenciada en Antropologia Social i Cultural i doctora en Antropologia per la Universitat Rovira i Virgili. És coautora del llibre De la saboga al silur: pescadors fluvials de l’Ebre a Tivenys (2001).

Per saber-ne més

Informació del llibre

  • Preu : 25,00
  • ISBN : 978-84-96623-36-1
  • Pàgines : 354
  • Data primera Edició : Abril de 2009
  • Enquadernació : Cartoné
  • Il.lustracions : 70
  • Mides : 17 cm (ample) x 24 cm (alt)

25,00

25,00

Imagineu-vos que sou a la vora del riu un dia qualsevol. Al vostre costat, unes rentadores comenten les últimes notícies del poble mentre esbandeixen la roba. Un llaüt passa prop de la vora i el patró gira el timó amb la intenció de mullar les rentadores, les quals els llencen crits d’indignació, intentant amagar una certa complicitat i, fins i tot, satisfacció. Allà lluny, la barca de pas, subjecta a la gúmena, travessa l’Ebre amb un carro i dos rucs que porten llenya. Una mica més a prop, dos pagesos en una muleta carregada de sacs d’olives retornen del seu tros, a l’altre costat de riu. A la riba contrària, sobre la roca d’una peixera, un pescador cullereja amb un salabre amb l’esperança de capturar alguna saboga. Al darrere vostre, se sent el soroll refrescant de l’aigua dels cadups caient a la naquera de la sènia, mentre l’animal va girant, amb els ulls coberts per unes ulleres de pauma.

L’escena que acabeu de llegir podria ser real però no pas actual. Està inspirada en la descripció d’aquells que sí que ho van viure en primera persona. En aquestes pàgines trobareu els mateixos protagonistes, amb uns quants anys més a l’esquena, que ens en parlen. Ho fan amb les seves pròpies paraules, que l’autora recull i analitza en un relat fresc i entretingut, oferint-nos un retrat realista de la vida quotidiana d’aquells temps en què literalment “lo riu era vida”. Aquest ambient riberenc arrossegava tot un univers de percepcions col·lectives i interpretacions que també tindreu ocasió de conèixer.

‘Vivències ebrenques’ és una relació elegíaca, sentimental i popular de tot el que es vivia a l’Ebre quan aquest era portador de vida, quan els seus paisans, en una agricultura pràcticament de subsistència, abans o després de la guerra, amb massificacions no presents encara, el tenien com un déu tutelar pel qual navegaven i del qual en treien, amb mesura, la seva substància. Xavier Garcia

Autora

Montserrat Boquera Margalef (l’Hospitalet de l’Infant, 1972) és llicenciada en Antropologia Social i Cultural i doctora en Antropologia per la Universitat Rovira i Virgili. És coautora del llibre De la saboga al silur: pescadors fluvials de l’Ebre a Tivenys (2001).

Per saber-ne més

Sobre l'autor
Author

Montserrat Boquera Margalef (l’Hospitalet de l’Infant, 1972) es llicenciada en Antropologia Social i Cultural i doctora en Antropologia per la Universitat Rovira i Virgili. És coautora del llibre De la saboga al silur: pescadors fluvials de l’Ebre a Tivenys (2001). Al 2004 va publicar els treballs "Viure del riu: els oficis relacionats amb el medi fluvial" a Formes de treball a les Terres de l'Ebre, i "Primer la sang que l'aigua: simbolisme i identitat entorn de l'Ebre", dins d'Història i territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa. Aquest capítol s'extendria en "Primer la sang que l'aigua: els pilars d'una nova identitat ebrenca", editat al 2009 junt "Vivències ebrenques: fets quotidians de quan lo riu era vida".   Pàgina web http://antropologia.urv.es/dafits-urv/index.php/es/becaries/207-montseboquera.html