20,00

Què faríeu si escrivíssiu un poema i, en llegir-lo, el vostre fill us digués: “Papa, això no ho publiquis. No vull que et tanquin a la presó”? Això li va passar a l’autor d’aquest llibre, qui, com a pare, va decidir recopilar els seus fotopoemes inèdits elaborats al voltant dels fets de l’1-O, per utilitzar-los de rerefons, sobre el qual edificar una obra singular que no deixarà indiferent cap lector.

Papa, no vull que et tanquin a la presó. A cor obert és una conversa de caràcter intimista, entre pare i fill. Construïda en un doble llenguatge (fotografia i poesia), on es fonen paraules i imatges, ens convida a una lectura pausada i reflexiva, mitjançant la qual cadascú es pugui fer les seves pròpies preguntes i trobar les seves pròpies respostes.

La por associada a aquelles primeres paraules fa de fil conductor al llarg de tota l’obra. Por d’expressar-se lliurement; por de les represàlies; por de no ser un bon pare o un bon fill, i de l’absència de valors. Por de la mort, però també por de viure entre absències, perquè, en realitat, aquest llibre parla de sentiments, d’emocions, d’inquietuds, de dubtes, d’anhels i, en definitiva, parla de tot allò que tots compartim, ja sigui des de la discrepància o des de l’afinitat..

En resum, és aquest un llibre d’amor.

Autor

Robert García Pano (Montsó, 1971) va créixer a Lleida i es formà com a enginyer industrial a Barcelona. Amb vint-i-set anys, l’arribada del seu primer fill, Pau (a qui està dedicat aquest llibre), el va dur a viure a Alcanar, verger vora el mar, i li regalà una nova mirada del món. L’any 2009 s’incorporà a l’Aula de Fotografia d’Alcanar i començà a escriure poemes inspirats en fotografies pròpies.

Aquest és el seu primer llibre.

Informació del llibre

  • Preu : 20 €
  • ISBN : 978-84-17638-34-4
  • Pàgines : 96
  • Data primera Edició : Abril de 2019
  • Enquadernació : Rústica amb solapes
  • Il.lustracions :
  • Mides : 24 cm (ample) x 17 cm (alt)

20,00

20,00

Què faríeu si escrivíssiu un poema i, en llegir-lo, el vostre fill us digués: “Papa, això no ho publiquis. No vull que et tanquin a la presó”? Això li va passar a l’autor d’aquest llibre, qui, com a pare, va decidir recopilar els seus fotopoemes inèdits elaborats al voltant dels fets de l’1-O, per utilitzar-los de rerefons, sobre el qual edificar una obra singular que no deixarà indiferent cap lector.

Papa, no vull que et tanquin a la presó. A cor obert és una conversa de caràcter intimista, entre pare i fill. Construïda en un doble llenguatge (fotografia i poesia), on es fonen paraules i imatges, ens convida a una lectura pausada i reflexiva, mitjançant la qual cadascú es pugui fer les seves pròpies preguntes i trobar les seves pròpies respostes.

La por associada a aquelles primeres paraules fa de fil conductor al llarg de tota l’obra. Por d’expressar-se lliurement; por de les represàlies; por de no ser un bon pare o un bon fill, i de l’absència de valors. Por de la mort, però també por de viure entre absències, perquè, en realitat, aquest llibre parla de sentiments, d’emocions, d’inquietuds, de dubtes, d’anhels i, en definitiva, parla de tot allò que tots compartim, ja sigui des de la discrepància o des de l’afinitat..

En resum, és aquest un llibre d’amor.

Autor

Robert García Pano (Montsó, 1971) va créixer a Lleida i es formà com a enginyer industrial a Barcelona. Amb vint-i-set anys, l’arribada del seu primer fill, Pau (a qui està dedicat aquest llibre), el va dur a viure a Alcanar, verger vora el mar, i li regalà una nova mirada del món. L’any 2009 s’incorporà a l’Aula de Fotografia d’Alcanar i començà a escriure poemes inspirats en fotografies pròpies.

Aquest és el seu primer llibre.

Sobre l'autor
Author

Robert García Pano (Montsó, 1971) va créixer a Lleida i es formà com a enginyer industrial a Barcelona. En els seus inicis professionals a Torelló, mai s’hauria imaginat que un dia publicaria un llibre, i encara menys de fotografia i poesia. Amb vint-i-set anys, l’arribada del seu fill Pau el va dur a viure a Alcanar, verger vora el mar, i li regalà una nova mirada del món. La seva afició a la fotografia es forjà dins l’àmbit familiar, on entén la fotografia com la captació d’instants, mirades i detalls. Va ser durant les festes Quinquennals d’Alcanar 2009, quan el seu amic Ramon Esteller el convidà a fer una fotografia artística per participar en una macroexposició al carrer i incorporar-se a l’Aula de Fotografia d’Alcanar, de la qual des de llavors és membre. Aquest és el seu primer llibre.