14,95

Diuen que ningú no mor mentre algú el recorda. La recerca acadèmica que la Mercè i el Marc duen a terme, en ocasió de la commemoració del vint-i-cinquè aniversari de l’institut de Masdeplors, els porta a desemmascarar un crim, el del Miquel Munné, un dels antics propietaris dels terrenys on ara s’alça el centre educatiu. Ho fan amb la complicitat de personatges com la Maia, que viu envoltada de gats a la frontera entre la vida i la mort, i amb l’oposició dels responsables del centre, que es neguen a remoure les aigües tèrboles d’aquell passat. Aquesta actitud alimenta uns desitjos de venjança que tornen des de la ultratomba i que provoquen més morts, i unes conseqüències del tot imprevisibles per a alguns personatges. I és que, mentre es continuï amagant la veritat, ningú no estarà en pau.

La mort, unificadora i igualadora, al voltant de la qual gira tota la vida que batega en aquest llibre. Tant és així que Joan Pinyol es permet la llicència d’homenatjar-la fent que tots els noms de personatges i de llocs comencen amb la seua inicial”. Per un altre costat, la memòria històrica, “la importància d’escriure allò que realment ha succeït, allò que explica el nostre present i que pot ser clau de futur, perquè no caiga mai en l’oblit i en la més absoluta de les morts.
Mercè Climent

La novel·la combina gèneres com el terror, la intriga i les aventures. Una barreja de tot plegat al voltant del misteri insondable de la mort de les persones. Pinyol ha volgut, segons manifesta, escrutar en la por. La por que posa la pell de gallina a partir d’un soroll que desconeixem o de l’ombra que ens passa pel darrera ara mateix.
Josep Maria Aloy

Una història amb pinzellades terrorífiques, amb interessants reflexions sobre la mort i amb un missatge transversal sobre la importància de no oblidar el passat.
Llorenç Capdevila

Autor

Joan Pinyol Colom (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament secundari i escriptor. Fins avui ha publicat tretze llibres de narrativa, entre altres, Avinguda Capri (Premi Pere Calders de Literatura Catalana, 1998), Norantanou maneres de no viure encara a la lluna (Premi Vila d’Almassora, 2000), Stòitxkov i Sofia (Premi Ciutat de Vila-real, 2002), Micromèxics (Premi Vila de Puçol, 2006) o Pilota de Set (Premi Recull de Narrativa, 2007). Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, sempre ha reconegut que tot plegat li ve del privilegi d’haver mantingut durant deu anys una relació epistolar amb Pere Calders, un permanent estímul per a la seva producció narrativa. Trobareu més informació a: www.escriptors.cat/autors/pinyolj

Per saber-ne més

Informació del llibre

  • Preu : 14,95
  • ISBN : 978-84-15221-90-6
  • Pàgines : 208
  • Data primera Edició : Juny de 2013
  • Enquadernació : Rústica amb solapes
  • Il.lustracions :
  • Mides : 15 cm (ample) x 23 cm (alt)

14,95

14,95

Diuen que ningú no mor mentre algú el recorda. La recerca acadèmica que la Mercè i el Marc duen a terme, en ocasió de la commemoració del vint-i-cinquè aniversari de l’institut de Masdeplors, els porta a desemmascarar un crim, el del Miquel Munné, un dels antics propietaris dels terrenys on ara s’alça el centre educatiu. Ho fan amb la complicitat de personatges com la Maia, que viu envoltada de gats a la frontera entre la vida i la mort, i amb l’oposició dels responsables del centre, que es neguen a remoure les aigües tèrboles d’aquell passat. Aquesta actitud alimenta uns desitjos de venjança que tornen des de la ultratomba i que provoquen més morts, i unes conseqüències del tot imprevisibles per a alguns personatges. I és que, mentre es continuï amagant la veritat, ningú no estarà en pau.

La mort, unificadora i igualadora, al voltant de la qual gira tota la vida que batega en aquest llibre. Tant és així que Joan Pinyol es permet la llicència d’homenatjar-la fent que tots els noms de personatges i de llocs comencen amb la seua inicial”. Per un altre costat, la memòria històrica, “la importància d’escriure allò que realment ha succeït, allò que explica el nostre present i que pot ser clau de futur, perquè no caiga mai en l’oblit i en la més absoluta de les morts.
Mercè Climent

La novel·la combina gèneres com el terror, la intriga i les aventures. Una barreja de tot plegat al voltant del misteri insondable de la mort de les persones. Pinyol ha volgut, segons manifesta, escrutar en la por. La por que posa la pell de gallina a partir d’un soroll que desconeixem o de l’ombra que ens passa pel darrera ara mateix.
Josep Maria Aloy

Una història amb pinzellades terrorífiques, amb interessants reflexions sobre la mort i amb un missatge transversal sobre la importància de no oblidar el passat.
Llorenç Capdevila

Autor

Joan Pinyol Colom (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament secundari i escriptor. Fins avui ha publicat tretze llibres de narrativa, entre altres, Avinguda Capri (Premi Pere Calders de Literatura Catalana, 1998), Norantanou maneres de no viure encara a la lluna (Premi Vila d’Almassora, 2000), Stòitxkov i Sofia (Premi Ciutat de Vila-real, 2002), Micromèxics (Premi Vila de Puçol, 2006) o Pilota de Set (Premi Recull de Narrativa, 2007). Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, sempre ha reconegut que tot plegat li ve del privilegi d’haver mantingut durant deu anys una relació epistolar amb Pere Calders, un permanent estímul per a la seva producció narrativa. Trobareu més informació a: www.escriptors.cat/autors/pinyolj

Per saber-ne més

Categoria: .

Sobre l'autor
Author

Joan Pinyol Colom (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament secundari i escriptor. Fins avui ha publicat tretze llibres de narrativa, entre altres, Avinguda Capri (Premi Pere Calders de Literatura Catalana, 1998), Norantanou maneres de no viure encara a la lluna (Premi Vila d’Almassora, 2000), Stòitxkov i Sofia (Premi Ciutat de Vila-real, 2002), Micromèxics (Premi Vila de Puçol, 2006) o Pilota de Set (Premi Recull de Narrativa, 2007). Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, sempre ha reconegut que tot plegat li ve del privilegi d’haver mantingut durant deu anys una relació epistolar amb Pere Calders, un permanent estímul per a la seva producció narrativa. Trobareu més informació a: www.escriptors.cat/autors/pinyolj