17,00

Amalgama d’estudis, investigació i una història de ciència-ficció situada en dues èpoques. L’enemistat entre el Josep i el Maso, companys fraternals de joventut, de quan van fer la mili i també de quan van anar a la guerra i, després, de les feines del camp, juntament amb el mite de les marfantes, emboira un escenari de la postguerra on encara hi havia molta vida a les partides de secà d’aquelles muntanyes, amb cultius d’oliveres i garrofers; un espai on havien passat la guerra civil moltes famílies de la comarca fugint dels bombardejos del territori, mentre els seus fills eren al front.

Tot plegat, una barreja del que hom recorda, per les vivències i per les històries que explica la gent, de l’activitat de l’històric Hostal de Don Ramon i uns esgarrifosos assassinats. La històrica disputa entre Tortosa i el Perelló per la partida de Fullola és fruit d’una investigació en documents de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Així mateix, el relat d’un antic projecte de reg (Canal de l’Aldea-Camarles) i l’estudi dels documents de l’arxiu d’aquella antiga comunitat i altres dades consultades, com les referències a textos de Cristòfol Despuig, posen en relleu l’ambient d’aquella època de penúries i sacrificis de la gent amb cultius de secà a les Terres de l’Ebre.

Autor

Joaquim Vilagrassa, nascut a l’Aldea l’any 1945, fill de pagesos, es formà en l’ensenyament primari a l’escola nacional. És màster en direcció i gestió bancària per la Universitat Autònoma de Madrid i màrqueting bancari per la Universitat d’Alcalá de Henares. Va residir fora de Catalunya durant vint anys treballant com a empleat de banca, amb responsabilitats directives a l’Estat i a l’estranger (el Brasil, l’Argentina i el Paraguai). Quan es va jubilar, va exercir de regidor a l’Ajuntament de l’Aldea i de conseller comarcal del Baix Ebre, època durant la qual va revifar el projecte de reg del Canal de l’Aldea-Camarles.

L’any 2006 va publicar un llibre, Lo compromís de l’opinió, un recull d’articles publicats durant vuit anys a La Veu de l’Ebre, al Diari de Tarragona, al Butlletí L’Aldea, a El Punt i a Més Ebre. Va aprendre música a l’Escola de l’Aldea, on segueix tocant en la seua banda, i durant uns quants anys, també, a la de Tortosa. Li encanta el proverbi xinès: “Fa més soroll un arbre quan cau que un bosc quan creix”, i vol que hi siga en totes les seues publicacions. Li agradaria participar en el silenci d’un bosc quan creix.

Informació del llibre

  • Preu : 17 €
  • ISBN : 978-84-17638-84-9
  • Pàgines : 216
  • Data primera Edició : Maig de 2020
  • Enquadernació : Rústica amb solapes
  • Il.lustracions :
  • Mides : 15 cm (ample) x 23 cm (alt)

17,00

17,00

Amalgama d’estudis, investigació i una història de ciència-ficció situada en dues èpoques. L’enemistat entre el Josep i el Maso, companys fraternals de joventut, de quan van fer la mili i també de quan van anar a la guerra i, després, de les feines del camp, juntament amb el mite de les marfantes, emboira un escenari de la postguerra on encara hi havia molta vida a les partides de secà d’aquelles muntanyes, amb cultius d’oliveres i garrofers; un espai on havien passat la guerra civil moltes famílies de la comarca fugint dels bombardejos del territori, mentre els seus fills eren al front.

Tot plegat, una barreja del que hom recorda, per les vivències i per les històries que explica la gent, de l’activitat de l’històric Hostal de Don Ramon i uns esgarrifosos assassinats. La històrica disputa entre Tortosa i el Perelló per la partida de Fullola és fruit d’una investigació en documents de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Així mateix, el relat d’un antic projecte de reg (Canal de l’Aldea-Camarles) i l’estudi dels documents de l’arxiu d’aquella antiga comunitat i altres dades consultades, com les referències a textos de Cristòfol Despuig, posen en relleu l’ambient d’aquella època de penúries i sacrificis de la gent amb cultius de secà a les Terres de l’Ebre.

Autor

Joaquim Vilagrassa, nascut a l’Aldea l’any 1945, fill de pagesos, es formà en l’ensenyament primari a l’escola nacional. És màster en direcció i gestió bancària per la Universitat Autònoma de Madrid i màrqueting bancari per la Universitat d’Alcalá de Henares. Va residir fora de Catalunya durant vint anys treballant com a empleat de banca, amb responsabilitats directives a l’Estat i a l’estranger (el Brasil, l’Argentina i el Paraguai). Quan es va jubilar, va exercir de regidor a l’Ajuntament de l’Aldea i de conseller comarcal del Baix Ebre, època durant la qual va revifar el projecte de reg del Canal de l’Aldea-Camarles.

L’any 2006 va publicar un llibre, Lo compromís de l’opinió, un recull d’articles publicats durant vuit anys a La Veu de l’Ebre, al Diari de Tarragona, al Butlletí L’Aldea, a El Punt i a Més Ebre. Va aprendre música a l’Escola de l’Aldea, on segueix tocant en la seua banda, i durant uns quants anys, també, a la de Tortosa. Li encanta el proverbi xinès: “Fa més soroll un arbre quan cau que un bosc quan creix”, i vol que hi siga en totes les seues publicacions. Li agradaria participar en el silenci d’un bosc quan creix.

Categoria: .

Sobre l'autor
Author

Joaquim Vilagrassa, nascut a l’Aldea l’any 1945, fill de pagesos, es formà en l’ensenyament primari a l’escola nacional. És màster en direcció i gestió bancària per la Universitat Autònoma de Madrid i màrqueting bancari per la Universitat d’Alcalá de Henares. Va residir fora de Catalunya durant vint anys treballant com a empleat de banca, amb responsabilitats directives a l’Estat i a l’estranger (el Brasil, l’Argentina i el Paraguai). Quan es va jubilar, va exercir de regidor a l’Ajuntament de l’Aldea i de conseller comarcal del Baix Ebre, època durant la qual va revifar el projecte de reg del Canal de l’Aldea-Camarles. L’any 2006 va publicar un llibre, Lo compromís de l’opinió, un recull d’articles publicats durant vuit anys a La Veu de l’Ebre, al Diari de Tarragona, al Butlletí L’Aldea, a El Punt i a Més Ebre. Va aprendre música a l’Escola de l’Aldea, on segueix tocant en la seua banda, i durant uns quants anys, també, a la de Tortosa. Li encanta el proverbi xinès: “Fa més soroll un arbre quan cau que un bosc quan creix”, i vol que hi siga en totes les seues publicacions. Li agradaria participar en el silenci d’un bosc quan creix.