12,00

El Miquel té moltes ganes de viure, però l’obliguen a anar a la Guerra del Marroc. Som a l’estiu de 1909 i gràcies a l’Alba s’embarca en el Reina Maria Cristina, un vaixell que fa el trajecte Barcelona-Buenos Aires. Quan és a bord vol matar-lo el Kraus, un col·laborador de l’exèrcit amb un passat ple de víctimes innocents. Atrapada entre els límits físics de la nau i mentre es produeixen diversos assassinats, la vida del Miquel corre cada vegada més perill. Sort en tindrà, de la complicitat d’un mariner, de l’Alba i del seu avi cec, el Vicenç Brunet, un capità retirat de la Companyia Transatlàntica. Però la travessia dura més d’un mes i el Kraus, també amagat entre la tripulació, no s’aturarà fins que aconsegueixi el seu propòsit.

“El mar de les ombres” és una lectura per endur-se a la platja o al creuer, ambientar-se amb la brisa marina i acabar el viatge d’una sola tongada. (…) En definitiva, el mar que Pinyol ens ofereix ens farà gaudir del viatge perquè tot i ser immens i ple d’entrebancs té un final, un destí amb recompensa que demostra que val la pena haver-lo creuat.
Robert Puig

La història es va farcint amb tots els ingredients d’un bon relat d’acció trepidant: misteris que no es desvetllen fins al final, un grapat important de morts, un heroi de cor noble i en perill constant, un dolent molt dolent (la maldat personificada, vaja), una història d’amor inevitable i imprescindible, un viatge ple de contratemps i dificultats…
Llorenç Capdevila

Així com el mar té les seves ombres obscures com la gola de llop, també nosaltres, en la pell del Miquel, tenim els nostres Kraus, figures de les dificultats de la vida, a vegades tan grans que la posen en perill. No obstant això, les podem vèncer amb un entorn fraternal com el que troba el Miquel en la persona del cuiner Mauri, del mariner Domènec, o de la seva estimada Alba. Sols podem anar lluny, però en la companyia solidària dels altres encara hi podem anar més. L’altre, doncs, pot esdevenir també la nostra força enfront dels embats de la vida.
Teresa Costa-Gramunt

Autor

Joan Pinyol (Capellades, 1966) és escriptor i catedràtic d’Ensenyament Secundari. Aquest és el divuitè llibre que publica. Ha escrit contes il·lustrats com En Ventilat i l’Espantall (2014); novel·les infantils com Dorotea i la joia gegantina (2005); novel·les juvenils entre les quals destaquen Fi de curs a Bucarest (2008) i Ningú no mor (2013), aquesta darrera publicada per Onada Edicions; reculls de contes com Balancí d’onades (1994), Avinguda Capri (1999) i Pilota de set (2008), amb el qual va guanyar el Premi Recull de Narrativa; reculls de microcontes i biografies, a més de diversos assajos dedicats sobretot a Pere Calders, amb qui va mantenir una llarga relació epistolar. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals.

Per saber-ne més

Amb el suport de

Informació del llibre

  • Preu : 12,00
  • ISBN : 978-84-16505-29-6
  • Pàgines : 208
  • Data primera Edició : Desembre de 2015
  • Enquadernació : Rústica
  • Il.lustracions :
  • Mides : 12 cm (ample) x 20 cm (alt)

12,00

12,00

El Miquel té moltes ganes de viure, però l’obliguen a anar a la Guerra del Marroc. Som a l’estiu de 1909 i gràcies a l’Alba s’embarca en el Reina Maria Cristina, un vaixell que fa el trajecte Barcelona-Buenos Aires. Quan és a bord vol matar-lo el Kraus, un col·laborador de l’exèrcit amb un passat ple de víctimes innocents. Atrapada entre els límits físics de la nau i mentre es produeixen diversos assassinats, la vida del Miquel corre cada vegada més perill. Sort en tindrà, de la complicitat d’un mariner, de l’Alba i del seu avi cec, el Vicenç Brunet, un capità retirat de la Companyia Transatlàntica. Però la travessia dura més d’un mes i el Kraus, també amagat entre la tripulació, no s’aturarà fins que aconsegueixi el seu propòsit.

“El mar de les ombres” és una lectura per endur-se a la platja o al creuer, ambientar-se amb la brisa marina i acabar el viatge d’una sola tongada. (…) En definitiva, el mar que Pinyol ens ofereix ens farà gaudir del viatge perquè tot i ser immens i ple d’entrebancs té un final, un destí amb recompensa que demostra que val la pena haver-lo creuat.
Robert Puig

La història es va farcint amb tots els ingredients d’un bon relat d’acció trepidant: misteris que no es desvetllen fins al final, un grapat important de morts, un heroi de cor noble i en perill constant, un dolent molt dolent (la maldat personificada, vaja), una història d’amor inevitable i imprescindible, un viatge ple de contratemps i dificultats…
Llorenç Capdevila

Així com el mar té les seves ombres obscures com la gola de llop, també nosaltres, en la pell del Miquel, tenim els nostres Kraus, figures de les dificultats de la vida, a vegades tan grans que la posen en perill. No obstant això, les podem vèncer amb un entorn fraternal com el que troba el Miquel en la persona del cuiner Mauri, del mariner Domènec, o de la seva estimada Alba. Sols podem anar lluny, però en la companyia solidària dels altres encara hi podem anar més. L’altre, doncs, pot esdevenir també la nostra força enfront dels embats de la vida.
Teresa Costa-Gramunt

Autor

Joan Pinyol (Capellades, 1966) és escriptor i catedràtic d’Ensenyament Secundari. Aquest és el divuitè llibre que publica. Ha escrit contes il·lustrats com En Ventilat i l’Espantall (2014); novel·les infantils com Dorotea i la joia gegantina (2005); novel·les juvenils entre les quals destaquen Fi de curs a Bucarest (2008) i Ningú no mor (2013), aquesta darrera publicada per Onada Edicions; reculls de contes com Balancí d’onades (1994), Avinguda Capri (1999) i Pilota de set (2008), amb el qual va guanyar el Premi Recull de Narrativa; reculls de microcontes i biografies, a més de diversos assajos dedicats sobretot a Pere Calders, amb qui va mantenir una llarga relació epistolar. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals.

Per saber-ne més

Amb el suport de

Categoria: .

Sobre l'autor
Author

Joan Pinyol Colom (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament secundari i escriptor. Fins avui ha publicat tretze llibres de narrativa, entre altres, Avinguda Capri (Premi Pere Calders de Literatura Catalana, 1998), Norantanou maneres de no viure encara a la lluna (Premi Vila d’Almassora, 2000), Stòitxkov i Sofia (Premi Ciutat de Vila-real, 2002), Micromèxics (Premi Vila de Puçol, 2006) o Pilota de Set (Premi Recull de Narrativa, 2007). Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, sempre ha reconegut que tot plegat li ve del privilegi d’haver mantingut durant deu anys una relació epistolar amb Pere Calders, un permanent estímul per a la seva producció narrativa. Trobareu més informació a: www.escriptors.cat/autors/pinyolj