12,00

Sinopsi

El conflicte lingüístic valencià, en un context sociolingüístic marcat per la interposició –estructural i social– del castellà i amb preocupants símptomes de substitució lingüística, esdevé un litigi politicosocial on les estratègies ideològiques acaben condicionant qualsevol posicionament. Les aproximacions lingüisticofilològiques i les sociolingüístiques es mostren, doncs, insuficients a l’hora d’avaluar la problematització del conreu formal de la llengua i la ralentització –quan no involució– del seu eixamplament funcional. Des del marc teòric que defineix la Planificació Lingüística, amb una clara imbricació amb els plantejaments de la disciplina emergent anomenada Glotopolítica, l’autor ens ofereix un aplec de treballs al voltant de la dinàmica conflictiva crònicament instal·lada en l’ecosistema comunicatiu valencià.

Autor

Miquel Àngel Pradilla (Rossell, el Baix Maestrat) és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Des del 2005 és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Des del desembre de 2009 és director de la Xarxa CRUSCAT d’investigació socio­lingüística (IEC).
Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i ha participat en diverses recerques col·lectives (Atles Toponímic Valencià, Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana, Llengües minoritzades a l’Estat espanyol, Variació i models lingüístics a les Terres de l’Ebre, Organització articulatòria i canvi lingüístic, Atles Multimèdia Prosòdic Europeu Romànic, Estudi del canvi lingüístic de comunitats de parla en temps real, etc.).

És autor dels llibres El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica (1996), El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüís­tica del conflicte (2004), Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008) i La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüís­tica(2008); coautor de Comentari lingüístic de textos. Teoria i pràctica (1990), La sociolingüística de la variació (1995), El joc ancestral de la paraula (1997), Multilingualism in Spain (2000) i Ideologia i conflicte lingüístic (2001), Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003 (2005) i Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra 2004 (2006); coautor i editor d’El món dels sons (1998), Ecosistema comunicatiu. Llengua i variació (1998), La llengua catalana al tombant del mil·lenni (2000), Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana (2001) i Identitat lingüística i estandardització (2003), Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2003), Història i territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2004) i Calidoscopi lingüístic. Un debat sobre les llengües de l’Estat (2004), Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Morella (2006), Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2008) i Herència patrimonial i sectors socioeconòmics a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2008); i coeditor de La lingüística de Pompeu Fabra (2 volums, 2000).

Informació del llibre

  • Preu : 12,00
  • ISBN : 978-84-933441-3-9
  • Pàgines : 152
  • Data primera Edició : Abril de 2004
  • Enquadernació : Rústica amb sol·lapes
  • Il.lustracions :
  • Mides : 17 cm (ample) x 24 cm (alt)

12,00

12,00

Sinopsi

El conflicte lingüístic valencià, en un context sociolingüístic marcat per la interposició –estructural i social– del castellà i amb preocupants símptomes de substitució lingüística, esdevé un litigi politicosocial on les estratègies ideològiques acaben condicionant qualsevol posicionament. Les aproximacions lingüisticofilològiques i les sociolingüístiques es mostren, doncs, insuficients a l’hora d’avaluar la problematització del conreu formal de la llengua i la ralentització –quan no involució– del seu eixamplament funcional. Des del marc teòric que defineix la Planificació Lingüística, amb una clara imbricació amb els plantejaments de la disciplina emergent anomenada Glotopolítica, l’autor ens ofereix un aplec de treballs al voltant de la dinàmica conflictiva crònicament instal·lada en l’ecosistema comunicatiu valencià.

Autor

Miquel Àngel Pradilla (Rossell, el Baix Maestrat) és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Des del 2005 és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Des del desembre de 2009 és director de la Xarxa CRUSCAT d’investigació socio­lingüística (IEC).
Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i ha participat en diverses recerques col·lectives (Atles Toponímic Valencià, Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana, Llengües minoritzades a l’Estat espanyol, Variació i models lingüístics a les Terres de l’Ebre, Organització articulatòria i canvi lingüístic, Atles Multimèdia Prosòdic Europeu Romànic, Estudi del canvi lingüístic de comunitats de parla en temps real, etc.).

És autor dels llibres El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica (1996), El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüís­tica del conflicte (2004), Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008) i La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüís­tica(2008); coautor de Comentari lingüístic de textos. Teoria i pràctica (1990), La sociolingüística de la variació (1995), El joc ancestral de la paraula (1997), Multilingualism in Spain (2000) i Ideologia i conflicte lingüístic (2001), Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003 (2005) i Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra 2004 (2006); coautor i editor d’El món dels sons (1998), Ecosistema comunicatiu. Llengua i variació (1998), La llengua catalana al tombant del mil·lenni (2000), Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana (2001) i Identitat lingüística i estandardització (2003), Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2003), Història i territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2004) i Calidoscopi lingüístic. Un debat sobre les llengües de l’Estat (2004), Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Morella (2006), Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2008) i Herència patrimonial i sectors socioeconòmics a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2008); i coeditor de La lingüística de Pompeu Fabra (2 volums, 2000).

Categoria: .

Sobre l'autor