12,00

Quan tenien cinc anys, i mentre eren al cine, la Laia i en Jan van desaparèixer misteriosament. Un parell d’hores més tard, i a uns quants quilòmetres de distància, en Jan va reaparèixer sense poder recordar res del que havia passat. Vint anys després, de la Laia encara no se’n sap res, i en Jan és un jove amb molta mala sort que sempre acaba ficant-se en embolics.

Un dia, just quan surt de la presó, un home l’espera. És en Dirk, un exdetectiu que, sorprenentment, vol obrir-se pas en el món de la màgia i l’espiritisme.
—T’agradaria aturar el temps?
—Aturar el temps? I què vol dir això d’aturar el temps?
—Doncs, senzillament, el que has entès: aturar-lo.
—I és legal, aturar el temps?
A partir d’aquest encontre, i de la influència d’en Dirk, en Jan comença a creure que encara és a temps d’acomplir una vella promesa que els va fer als pares de la Laia: “Sabeu què? Quan sigui gran la trobaré. Trobaré la Laia, us ho prometo”. Però el fet d’intentar trobar-la pot comportar més d’un perill, sobretot si allí on la busca, i allí on creu trobar-la, el temps transcorre d’una manera molt diferent.

A cavall entre la fantasia, la ciència ficció i la novel·la negra, i amb l’ús d’un llenguatge amè i dinàmic, gairebé cinematogràfic, Dirk, dixit! atrau i sorprèn el lector amb un ritme trepidant i carregat d’humor.

L’autor, bon dominador del ritme intern de la novel·la, ens enfonsa en una història que es té la impressió d’estar veient al cinema. El disseny dels capítols, força curts, els diàlegs, plens de frases pensades per ser escoltades, o la mateixa construcció de les seqüències respiren cinema per totes bandes. Aquesta característica, que a voltes pot portar a oblidar la literatura, l’autor l’agafa per les banyes, la domina amb destresa i convida el lector a enfonsar-se en una novel·la molt visual.
Joan Portell

Autor

Àngel-Octavi Brunet i Las (Tarragona, 1964) és tècnic en Direcció i Guió, amb un Màster en llenguatge literari i audiovisual. Ha publicat la nissaga del detectiu Marc Macintosh (Taüt de naftalina, seda i cotó, L’Apocalipsi segons Macintosh, Els llavis al polze i A la butxaca de la mort —traduïda a l’italià), i les novel·les Contramendacium: el misteri dels còdexs màgics (Premi Pin i Soler 2000), El son de la medusa, Viladembruix (Premi de Narrativa Ribera d’Ebre 2002), El Faroner, Déu i l’intrús, Gratia Reig i El meu cadàver i jo. En el camp de la literatura infantil i juvenil ha publicat Terratarragona i l’univers, Tinc un gat de tres colors i el còmic 1811. El setge de Tarragona.

Per saber-ne més

Amb el suport de:

Informació del llibre

  • Preu : 12,00
  • ISBN : 978-84-15896-98-2
  • Pàgines : 224
  • Data primera Edició : Juny de 2015
  • Enquadernació : Rústica
  • Il.lustracions :
  • Mides : 12 cm (ample) x 20 cm (alt)

12,00

12,00

Quan tenien cinc anys, i mentre eren al cine, la Laia i en Jan van desaparèixer misteriosament. Un parell d’hores més tard, i a uns quants quilòmetres de distància, en Jan va reaparèixer sense poder recordar res del que havia passat. Vint anys després, de la Laia encara no se’n sap res, i en Jan és un jove amb molta mala sort que sempre acaba ficant-se en embolics.

Un dia, just quan surt de la presó, un home l’espera. És en Dirk, un exdetectiu que, sorprenentment, vol obrir-se pas en el món de la màgia i l’espiritisme.
—T’agradaria aturar el temps?
—Aturar el temps? I què vol dir això d’aturar el temps?
—Doncs, senzillament, el que has entès: aturar-lo.
—I és legal, aturar el temps?
A partir d’aquest encontre, i de la influència d’en Dirk, en Jan comença a creure que encara és a temps d’acomplir una vella promesa que els va fer als pares de la Laia: “Sabeu què? Quan sigui gran la trobaré. Trobaré la Laia, us ho prometo”. Però el fet d’intentar trobar-la pot comportar més d’un perill, sobretot si allí on la busca, i allí on creu trobar-la, el temps transcorre d’una manera molt diferent.

A cavall entre la fantasia, la ciència ficció i la novel·la negra, i amb l’ús d’un llenguatge amè i dinàmic, gairebé cinematogràfic, Dirk, dixit! atrau i sorprèn el lector amb un ritme trepidant i carregat d’humor.

L’autor, bon dominador del ritme intern de la novel·la, ens enfonsa en una història que es té la impressió d’estar veient al cinema. El disseny dels capítols, força curts, els diàlegs, plens de frases pensades per ser escoltades, o la mateixa construcció de les seqüències respiren cinema per totes bandes. Aquesta característica, que a voltes pot portar a oblidar la literatura, l’autor l’agafa per les banyes, la domina amb destresa i convida el lector a enfonsar-se en una novel·la molt visual.
Joan Portell

Autor

Àngel-Octavi Brunet i Las (Tarragona, 1964) és tècnic en Direcció i Guió, amb un Màster en llenguatge literari i audiovisual. Ha publicat la nissaga del detectiu Marc Macintosh (Taüt de naftalina, seda i cotó, L’Apocalipsi segons Macintosh, Els llavis al polze i A la butxaca de la mort —traduïda a l’italià), i les novel·les Contramendacium: el misteri dels còdexs màgics (Premi Pin i Soler 2000), El son de la medusa, Viladembruix (Premi de Narrativa Ribera d’Ebre 2002), El Faroner, Déu i l’intrús, Gratia Reig i El meu cadàver i jo. En el camp de la literatura infantil i juvenil ha publicat Terratarragona i l’univers, Tinc un gat de tres colors i el còmic 1811. El setge de Tarragona.

Per saber-ne més

Amb el suport de:

Categoria: .

Sobre l'autor
Author



Àngel-Octavi Brunet i Las (Tarragona, 1964) és tècnic en Direcció i Guió, amb un Màster en llenguatge literari i audiovisual. Ha publicat la nissaga del detectiu Marc Macintosh (Tau?t de naftalina, seda i cotó, L’Apocalipsi segons Macintosh, Els llavis al polze i A la butxaca de la mort —traduïda a l’italià), i les novel·les Contramendacium: el misteri dels còdexs màgics (Premi Pin i Soler 2000), El son de la medusa, Viladembruix (Premi de Narrativa Ribera d’Ebre 2002), El Faroner, Déu i l’intrús, Gratia Reig i El meu cadàver i jo. En el camp de la literatura infantil i juvenil ha publicat Terratarragona i l’univers, Tinc un gat de tres colors i el còmic 1811. El setge de Tarragona.