| Informació del llibre | |
| Preu | 19,00 € |
| ISBN: | 979-13-88216-24-4 |
| Pàgines: | 176 |
| Enquadernació: | Rústica amb solapes |
| Mides: | 15 cm (ample) x 21 cm (alt) |
Quatre pantalles i uns peixos de colors. Contra els gegants tecnològics
El corol·lari és que l’onada distòpica ha sigut inequívocament conservadora, una forma d’enfortir l’ordre establert. Un futur esgarrifós fa més assumible el present per descoratjador que siga. Virgencita, virgencita, que les coses no vagen a pitjor, que puguem aguantar com hem aguantat fins ara. Del TINA (There Is No Alternative), de Margaret Thatcher, hem passat al TIN(D)A, de Silicon Valley. Es tracta de fer-nos creure que no hi ha cap alternativa a l’entorn digital en què els magnats de la tecnologia pretenen encabir les nostres vides. La conseqüència més clara de les consignes dominants és la impotència apresa, l’abatiment. D’improvís, una altra fiblada. Llegim-la: “Sense ningú que crega que el futur pot ser millor, no es poden articular les lluites que el faran possible”. ¿Recordeu les paraules consigna que he anat guardant en capítols anteriors? Eren: alternatives, futur, contraatacar. Eren: regular i educar. Ha arribat l’hora d’aprofitar-les.
L’assaig és molt oportú i necessari perquè, com sempre acostuma a passar en aquestes qüestions, les opinions tendeixen a polaritzar-se i passem de l’eufòria de la innovació teccnològica a la defenestració davant les amenaces i pors que fan aparèixer. Així que és molt d’agrair la mirada lúcida de Pilar Alfonso per posar una mica de seny i ajudar-nos a centrar el debat en allò que l’hauria de suscitar: el problema no són les pantalles sinó qui opera al seu darrere, els gegants tecnològics. Jordí Marín
Pilar Alfonso Escuder. M’he passat dues dècades mirant pantalles. Mentre escrivia Les marques ONGD (2016), vaig veure centenars d’anuncis de televisió. En les pàgines de (Tot) el que encara no saps sobre les marques (2016), hi ha referències contínues a anuncis, a pel·lícules, a documentals. Les pantalles també em van permetre contemplar un gran nombre d’obres d’art que acabaren configurant De Warhol a @yodominguez. Mirar l’art i veure el món (2020). De sobte, vaig sentir la necessitat de dir com m’inquieta i com em desagrada l’ús despectiu de l’expressió “les pantalles”. Em pareix simplista, desorientador, ineficaç. La inquietud ha anat allargant-se fins que he acabat escrivint aquest llibre que ara teniu a les mans, una reivindicació crítica de les quatre pantalles que acompanyen la nostra vida. Un recorregut pels segles XX i XXI, en què he aprofitat cinc talaies que considero fonamentals: les velles i noves metàfores, la continuïtat de la por, les ressonàncies, les desaparicions i les utopies. Estic convençuda que la creença en unes pantalles regulades, unes pantalles sobiranes i uns consums no controlats per les grans multinacionals de la tecnologia digital hauria de ser una utopia essencial d’avui en dia.
Llibres relacionats
