15,00

El protagonista de Maleïts entrepans rememora la infantesa entre els vius i els morts. Els vius són els personatges que vivien al barri: jornalers de la terra, treballadors siderúrgics, peons de camins, buscadors de pedres, estibadors, agranadors, forners, bevedors de cassalla, venedors de cupons, represaliats de la guerra civil… Els morts són els veïns que vivien en la memòria històrica: ibers, romans, jueus, moriscos. Entre les empremtes que deixen els uns i els altres, l’infant va forjant la seua experiència de la vida. Al bar familiar on treballa com a cambrer, prop d’un castell de ressonàncies mítiques, s’acosten també estrambòtics personatges que el xiquet relaciona amb els herois populars del tebeo de l’època de la fam. Però un bon dia els vius es converteixen en morts i el bar és buit…

L’altre gran encert és l’espai que canalitza les històries, el bar familiar del protagonista, la zona de pas d’una galeria ben diversa de persones, des dels estibadors del port als arqueòlegs aficionats passant pels turistes estatals i estrangers o la clientela fixa de la casa, batejada quasi sempre amb un malnom ben expressiu. Galeria amb un protagonisme de la mateixa família, amb un pare amb una estranya al·lèrgia a servir entrepans als clients, divertit leit-motiv que justifica el cridaner títol del llibre.
Xavier Aliaga

Gómez ens delecta ara pels viaranys dels records, dels seus records, tota una evocació de la infantesa que dibuixa la zona més emblemàtica i alhora més desconeguda de Morvedre, el barri vell, situat a tocar del teatre romà, cruïlla de racons i desmemòries, allà on els pares de l’autor regentaven un bar refugi d’històries mínimes, de vegades màgiques, de vegades tràgiques, totes plenes d’anècdotes i matisos de tota una vida marcada pel treball del camp, per la postguerra i per les circumstàncies de tot plegat.
Sergi Durbà

Aquest infant és enmig del món dels adults i dels infants, i ens oferix de vegades amb cruesa escenes dels dos mons. Una cruesa que té un punt d’ingenuïtat, d’innocència, no oblidem que la mirada és la d’un xiquet, per més madur que les circumstàncies l’han obligat a ser, però amb un punt de sarcasme, d’humor del narrador adult, que en recordar lliga caps i acaba de comprendre d’una manera clara certes coses que de menut se li escapaven.
Manel Alonso

Un texto de ritmo y protagonismo coral bien ensayado, con muchos personajes –que neutralizan la atracción del propio ombligo – y constantes codas y ritornelos que traban y traman esta pieza de cámara que logra esquivar la complacencia y el cuadro de costumbres mediante el uso lírico de la memoria y la reconstrucción arqueológica de toda clase de despojos: una elegía por esos seres poseedores de la manzana de oro en el jardín del tiempo sin riberas.
Emili Piera

Autor

Antoni Gómez (Sagunt, 1960) ha publicat els poemaris Laura (premi Senyoriu d’Ausiàs March, 1992), La rebel·lió de l’heroi (1994), Sarajevo (premi Marià Manent, 1996), Èpica per a infants (premi Ciutat d’Elx, 2000) i El cant de l’heretge (2002). És autor del conte infantil Què fas, Calitolato?, del llibre Santiago Bru i Vidal. Converses amb un intel·lectual dels anys cinquanta (2003) o del recull de retrats periodístics Testimonis que han fet un país (2005).

Per saber-ne més

Informació del llibre

  • Preu : 15,00
  • ISBN : 978-84-15896-68-5
  • Pàgines : 144
  • Data primera Edició : Abril de 2015
  • Enquadernació : Rústica amb solapes
  • Il.lustracions :
  • Mides : 15 cm (ample) x 23 cm (alt)

15,00

15,00

El protagonista de Maleïts entrepans rememora la infantesa entre els vius i els morts. Els vius són els personatges que vivien al barri: jornalers de la terra, treballadors siderúrgics, peons de camins, buscadors de pedres, estibadors, agranadors, forners, bevedors de cassalla, venedors de cupons, represaliats de la guerra civil… Els morts són els veïns que vivien en la memòria històrica: ibers, romans, jueus, moriscos. Entre les empremtes que deixen els uns i els altres, l’infant va forjant la seua experiència de la vida. Al bar familiar on treballa com a cambrer, prop d’un castell de ressonàncies mítiques, s’acosten també estrambòtics personatges que el xiquet relaciona amb els herois populars del tebeo de l’època de la fam. Però un bon dia els vius es converteixen en morts i el bar és buit…

L’altre gran encert és l’espai que canalitza les històries, el bar familiar del protagonista, la zona de pas d’una galeria ben diversa de persones, des dels estibadors del port als arqueòlegs aficionats passant pels turistes estatals i estrangers o la clientela fixa de la casa, batejada quasi sempre amb un malnom ben expressiu. Galeria amb un protagonisme de la mateixa família, amb un pare amb una estranya al·lèrgia a servir entrepans als clients, divertit leit-motiv que justifica el cridaner títol del llibre.
Xavier Aliaga

Gómez ens delecta ara pels viaranys dels records, dels seus records, tota una evocació de la infantesa que dibuixa la zona més emblemàtica i alhora més desconeguda de Morvedre, el barri vell, situat a tocar del teatre romà, cruïlla de racons i desmemòries, allà on els pares de l’autor regentaven un bar refugi d’històries mínimes, de vegades màgiques, de vegades tràgiques, totes plenes d’anècdotes i matisos de tota una vida marcada pel treball del camp, per la postguerra i per les circumstàncies de tot plegat.
Sergi Durbà

Aquest infant és enmig del món dels adults i dels infants, i ens oferix de vegades amb cruesa escenes dels dos mons. Una cruesa que té un punt d’ingenuïtat, d’innocència, no oblidem que la mirada és la d’un xiquet, per més madur que les circumstàncies l’han obligat a ser, però amb un punt de sarcasme, d’humor del narrador adult, que en recordar lliga caps i acaba de comprendre d’una manera clara certes coses que de menut se li escapaven.
Manel Alonso

Un texto de ritmo y protagonismo coral bien ensayado, con muchos personajes –que neutralizan la atracción del propio ombligo – y constantes codas y ritornelos que traban y traman esta pieza de cámara que logra esquivar la complacencia y el cuadro de costumbres mediante el uso lírico de la memoria y la reconstrucción arqueológica de toda clase de despojos: una elegía por esos seres poseedores de la manzana de oro en el jardín del tiempo sin riberas.
Emili Piera

Autor

Antoni Gómez (Sagunt, 1960) ha publicat els poemaris Laura (premi Senyoriu d’Ausiàs March, 1992), La rebel·lió de l’heroi (1994), Sarajevo (premi Marià Manent, 1996), Èpica per a infants (premi Ciutat d’Elx, 2000) i El cant de l’heretge (2002). És autor del conte infantil Què fas, Calitolato?, del llibre Santiago Bru i Vidal. Converses amb un intel·lectual dels anys cinquanta (2003) o del recull de retrats periodístics Testimonis que han fet un país (2005).

Per saber-ne més

Categoria: .

Sobre l'autor
Author



Antoni Gómez (Sagunt, 1960) ha publicat els poemaris Laura (premi Senyoriu d’Ausiàs March, 1992), La rebel·lió de l’heroi (1994), Sarajevo (premi Marià Manent, 1996), Èpica per a infants (premi Ciutat d’Elx, 2000) i El cant de l’heretge (2002). És autor del conte infantil Què fas, Calitolato?, del llibre Santiago Bru i Vidal. Converses amb un intel·lectual dels anys cinquanta (2003) o del recull de retrats periodístics Testimonis que han fet un país (2005).