12,00

16è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal Ciutat de Sagunt

El violí dels gats, el temps de Puixkin, certs perfums, insectes, molts insectes, el amors de Richard Feynman i Arline Greenbaum, solituds, sal, platges, cors robats al destí tràgic. Això i molt més trobareu dins Love is. Difícilment classificable, poc freqüent en les antologies, Antoni Albalat broda un palimpsest on la seua poesia s’acosta a les lògiques difuses de la frontera entre allò visual i allò escrit.

Vicenç Altaió va celebrar un dels seus poemaris, Llibre de voliaines, coma «rar i extraordinari». Lluís Calvo l’ha definit com un autor «eclèctic i agosarat». A cavall entre els jocs de Brossa i el decadentisme proclamat de Joan Perucho, Albalat va assumir que un bou només fa un rastre i fa la seua sense atendre a les modes ni als encasellaments generacionals. Per això tan aviat tindreu un llibre, com aquest, a les vostres mans, com podreu assistir a alguna exposició seua. Per a aquest autor de Castelló, tanta poesia rau en un moscard, com en un pastís, una dotzena d’ostres o uns llavis encesos. Aquestes solen ser les deus d’on brolla el seu microcosmos literari i existencial. Això i el somni, que no és poca cosa.

Amb tot, em fa l’efecte que “Love is” incorpora uns matisos interessants, qui sap si uns paisatges nous per al camí que sempre s’enceta, que potser fins ara ocupaven un lloc més discret en la seua producció. L’amor que obri el títol, vitalista, carnal, arrauxat però també de tant en tant tocat per la melangia de l’absència, i la mirada, serena però emprenyada, sobre la mort, han elevat la tensió poètica d’un Albalat que, tanmateix, no perd mai l’alegria ni les ganes de v/riure, un vitalisme rebel, diríem, ben meritori, perquè no deriva només del propi tarannà sinó del convenciment intel·lectual, d’un meditat projecte de vida que brolla tothora entre els poemes.
Manel Rodríguez-Castelló

Autor

Antoni Albalat Salanova (Castelló de la Plana, 1961) és autor de més d’una dotzena de llibres de poesia, entre els quals destaca Llibre de voliaines, amb què va obtindre el Premi Octubre de poesia l’any 1999; Quines bèsties! (1999), llibre de poesia infantil premiat amb el Samaruc al millor llibre de literatura infantil per l’Associació de Bibliotecaris Valencians, o Els peus de la boira (2001), premi Maria Mercè Marçal. A banda de la poesia i de l’escriptura en premsa, Albalat ha realitzat nombroses exposicions de fotografia i de poesia visual, tant ací com a l’Argentina i Suècia, on ha estat traduït i publicat a l’anglès per Ars Interpress.

Per saber-ne més

Informació del llibre

  • Preu : 12,00
  • ISBN : 978-84-15896-14-2
  • Pàgines : 88
  • Data primera Edició : Març de 2014
  • Enquadernació : Rústica amb solapes
  • Il.lustracions : 12
  • Mides : 15 cm (ample) x 21 cm (alt)

12,00

12,00

16è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal Ciutat de Sagunt

El violí dels gats, el temps de Puixkin, certs perfums, insectes, molts insectes, el amors de Richard Feynman i Arline Greenbaum, solituds, sal, platges, cors robats al destí tràgic. Això i molt més trobareu dins Love is. Difícilment classificable, poc freqüent en les antologies, Antoni Albalat broda un palimpsest on la seua poesia s’acosta a les lògiques difuses de la frontera entre allò visual i allò escrit.

Vicenç Altaió va celebrar un dels seus poemaris, Llibre de voliaines, coma «rar i extraordinari». Lluís Calvo l’ha definit com un autor «eclèctic i agosarat». A cavall entre els jocs de Brossa i el decadentisme proclamat de Joan Perucho, Albalat va assumir que un bou només fa un rastre i fa la seua sense atendre a les modes ni als encasellaments generacionals. Per això tan aviat tindreu un llibre, com aquest, a les vostres mans, com podreu assistir a alguna exposició seua. Per a aquest autor de Castelló, tanta poesia rau en un moscard, com en un pastís, una dotzena d’ostres o uns llavis encesos. Aquestes solen ser les deus d’on brolla el seu microcosmos literari i existencial. Això i el somni, que no és poca cosa.

Amb tot, em fa l’efecte que “Love is” incorpora uns matisos interessants, qui sap si uns paisatges nous per al camí que sempre s’enceta, que potser fins ara ocupaven un lloc més discret en la seua producció. L’amor que obri el títol, vitalista, carnal, arrauxat però també de tant en tant tocat per la melangia de l’absència, i la mirada, serena però emprenyada, sobre la mort, han elevat la tensió poètica d’un Albalat que, tanmateix, no perd mai l’alegria ni les ganes de v/riure, un vitalisme rebel, diríem, ben meritori, perquè no deriva només del propi tarannà sinó del convenciment intel·lectual, d’un meditat projecte de vida que brolla tothora entre els poemes.
Manel Rodríguez-Castelló

Autor

Antoni Albalat Salanova (Castelló de la Plana, 1961) és autor de més d’una dotzena de llibres de poesia, entre els quals destaca Llibre de voliaines, amb què va obtindre el Premi Octubre de poesia l’any 1999; Quines bèsties! (1999), llibre de poesia infantil premiat amb el Samaruc al millor llibre de literatura infantil per l’Associació de Bibliotecaris Valencians, o Els peus de la boira (2001), premi Maria Mercè Marçal. A banda de la poesia i de l’escriptura en premsa, Albalat ha realitzat nombroses exposicions de fotografia i de poesia visual, tant ací com a l’Argentina i Suècia, on ha estat traduït i publicat a l’anglès per Ars Interpress.

Per saber-ne més

Categoria: .

Sobre l'autor
Author

Antoni Albalat Salanova (Castelló de la Plana, 1961) és autor de més d’una dotzena de llibres de poesia, entre els quals destaca Llibre de voliaines, amb què va obtindre el Premi Octubre de poesia l’any 1999; Quines bèsties! (1999), llibre de poesia infantil premiat amb el Samaruc al millor llibre de literatura infantil per l’Associació de Bibliotecaris Valencians, o Els peus de la boira (2001), premi Maria Mercè Marçal. A banda de la poesia i de l’escriptura en premsa, Albalat ha realitzat nombroses exposicions de fotografia i de poesia visual, tant ací com a l’Argentina i Suècia, on ha estat traduït i publicat a l’anglès per Ars Interpress.