20,00

La muixeranga és una tradició festiva valenciana que consisteix a alçar torres humanes. La més coneguda és la d’Algemesí perquè és la que té més membres, la que ha conservat més torres humanes diferents i la que fa les figures més altes i difícils. Des de fa quasi vint anys a Algemesí hi ha dues colles. També s’han conservat muixerangues tradicionals a l’Alcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall. Les tradicions d’aquests pobles reben noms diferents: negrets, mojiganga, dansants i varetes. En cada poble també són diferents les torres humanes, els balls, les músiques i els uniformes. En els darrers anys s’han creat noves muixerangues en pobles on la tradició s’havia perdut o potser no havia existit mai.

En altres pobles valencians hi ha el costum de fer, una vegada l’any, una torre humana improvisada. Tradicionalment agafaven un pollastre, és per això que els hem anomenat pals de pollastre. No sabem si històricament estaven relacionats amb les muixerangues. Aquest llibre fa un recorregut per totes les muixerangues i els pals de pollastre valencians, tot resumint la informació recollida en més de quaranta entrevistes personals, més de cinquanta llibres i articles, i en més de cent quaranta fotografies.

Les muixerangues presenten diferències prou evidents entre elles, però també semblances, com algunes construccions i quatre elements intangibles que anomenem components: l’acrobàtic, el coreogràfic, el religiós i el burlesc. El llibre s’acaba amb unes reflexions sobre el model de colla, la participació de la dona, la seguretat i els valors de la muixeranga.

La pluralitat de construccions que el llibre presenta i la creativitat i l’arrelament local valencià que traspua, no deixa també de ser una manera d’acostar-se a la complexitat de la societat valenciana a través del seu folklore. El fet de compartir una mateixa llengua és, sens dubte, un element d’agermanament i comprensió mútua, però alhora, com també passa en altres llocs del món, pot ser una dificultat per a l’acceptació de la diferència i una font de pors i de reaccions defensives. Miquel Botella

Bofarull s’entreté prou estona, evidentment, en les d’Algemesí i en les seves figures, però també traça aquesta visió panoràmica que ens permet de conèixer en la seva globalitat una realitat en moltes coses propera als nostres castells —més enllà de possibles lligams ancestrals— i en d’altres prou singular i distinta. Singular, clar, des de la nostra perspectiva. Josep Bargalló

Autor

Joan Bofarull Solé (Reus, Baix Camp, 1971) és casteller dels Xiquets de Reus i muixeranguer de la Muixeranga de Vinaròs. Llicenciat en Geografia i Història, és autor del llibre L’origen dels castells i coautor d’Els Xiquets de Reus: trenta anys de castells. Ha escrit diversos articles sobre muixerangues, balls de valencians i castells.

Per saber-ne més

Informació del llibre

  • Preu : 20,00
  • ISBN : 978-84-16505-34-0
  • Pàgines : 112
  • Data primera Edició : Setembre de 2016
  • Enquadernació : Tapa dura
  • Il.lustracions :
  • Mides : 21 cm (ample) x 21 cm (alt)

20,00

20,00

La muixeranga és una tradició festiva valenciana que consisteix a alçar torres humanes. La més coneguda és la d’Algemesí perquè és la que té més membres, la que ha conservat més torres humanes diferents i la que fa les figures més altes i difícils. Des de fa quasi vint anys a Algemesí hi ha dues colles. També s’han conservat muixerangues tradicionals a l’Alcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall. Les tradicions d’aquests pobles reben noms diferents: negrets, mojiganga, dansants i varetes. En cada poble també són diferents les torres humanes, els balls, les músiques i els uniformes. En els darrers anys s’han creat noves muixerangues en pobles on la tradició s’havia perdut o potser no havia existit mai.

En altres pobles valencians hi ha el costum de fer, una vegada l’any, una torre humana improvisada. Tradicionalment agafaven un pollastre, és per això que els hem anomenat pals de pollastre. No sabem si històricament estaven relacionats amb les muixerangues. Aquest llibre fa un recorregut per totes les muixerangues i els pals de pollastre valencians, tot resumint la informació recollida en més de quaranta entrevistes personals, més de cinquanta llibres i articles, i en més de cent quaranta fotografies.

Les muixerangues presenten diferències prou evidents entre elles, però també semblances, com algunes construccions i quatre elements intangibles que anomenem components: l’acrobàtic, el coreogràfic, el religiós i el burlesc. El llibre s’acaba amb unes reflexions sobre el model de colla, la participació de la dona, la seguretat i els valors de la muixeranga.

La pluralitat de construccions que el llibre presenta i la creativitat i l’arrelament local valencià que traspua, no deixa també de ser una manera d’acostar-se a la complexitat de la societat valenciana a través del seu folklore. El fet de compartir una mateixa llengua és, sens dubte, un element d’agermanament i comprensió mútua, però alhora, com també passa en altres llocs del món, pot ser una dificultat per a l’acceptació de la diferència i una font de pors i de reaccions defensives. Miquel Botella

Bofarull s’entreté prou estona, evidentment, en les d’Algemesí i en les seves figures, però també traça aquesta visió panoràmica que ens permet de conèixer en la seva globalitat una realitat en moltes coses propera als nostres castells —més enllà de possibles lligams ancestrals— i en d’altres prou singular i distinta. Singular, clar, des de la nostra perspectiva. Josep Bargalló

Autor

Joan Bofarull Solé (Reus, Baix Camp, 1971) és casteller dels Xiquets de Reus i muixeranguer de la Muixeranga de Vinaròs. Llicenciat en Geografia i Història, és autor del llibre L’origen dels castells i coautor d’Els Xiquets de Reus: trenta anys de castells. Ha escrit diversos articles sobre muixerangues, balls de valencians i castells.

Per saber-ne més

Categoria: .

Sobre l'autor
Author

Joan Bofarull Solé (Reus, Baix Camp, 1971) és casteller dels Xiquets de Reus i muixeranguer de la Muixeranga de Vinaròs. Llicenciat en Geografia i Història, és autor del llibre L’origen dels castells i coautor d’Els Xiquets de Reus: trenta anys de castells. Ha escrit diversos articles sobre muixerangues, balls de valencians i castells.