12,00

17è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol

La fràgil arquitectura dels teus gestos és un recull de textos de prosa poètica que miren de pintar la sinuosa trajectòria de l’esforç per estimar. És el plànol geogràfic d’uns camins que mai no són rectes. D’extensions de llargs deserts de silencis. D’oceans de sal que creixen als llagrimalls. Del desig que ens cerca i ens abandona com les llepades indecises de les onades sobre l’arena de la platja. D’aqueixa passió —de vegades joia, de vegades tragèdia— que sembla que ens fa morir i, en realitat, ens torna al món més vius que mai.

Per tant no és gens estrany que l’autor de “La fràgil arquitectura dels teus gestos” no només descrigui el que sent amb belles i suggeridores imatges, com quan per referir-se al pas tediós de les hores dominicals evoca una roda de cavallets que gira i fa pujar i baixar les hores amb una certa parsimònia; sinó que a més es fa –i ens fa- un munt de preguntes i de reflexions sobre el dolor de viure, la mudança dels sentiments i el pas del temps -la vida en trànsit diu el poeta-, la fragilitat de l’home, i, fins i tot, la mort en forma d’orfandat, és a dir, la mort vista des de l’òptica d’aquell que queda sol sense remei.
Ricard Garcia

Aquesta força lírica se sosté en el llenguatge, en la capacitat que l’autor té per a construir imatges, per a crear des de la primera línia del llibre una atmosfera amb la qual atrapa el lector fins la darrera paraula; en una manera personal de dir amb la qual intenta arrabassar-li el títol a Ausiàs March que es considerava el més gran amador; fins i tot amb expressions poètiques d’altres, que sens dubte li són referents i mestres, sense que res grinyole en el poema: «Assumiràs, si vols, el patrimoni de la pena».
Manel Alonso

Autor

Josep Manel Vidal (l’Alcúdia de Crespins, 1965). A més de treballador de la docència, també és pare i parella a jornada completa. Militant en una amalgama indefinible de causes, es lliura, inconscient d’idealisme, a batalles perdudes en fidel resistència. Enverinat de paraules, ocupa part del seu desfici en la ciberliteratura al blog Filant prim. Més enllà de la virtualitat fou guanyador, l’any 1991, del Premi Rafael Comenge de Narrativa d’Alberic, amb el conte “La dona que balla”. Ha participat en la primera (i de moment l’única) antologia de blogs en català La catosfera literària 08. I més recentment ha estat finalista, l’any 2010, del 14è Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet que convoca l’Ajuntament de Tarragona, amb el conte “Epíleg”. L’any 2011 publica a l’editorial Germania el poemari El teu nom és un ésser viu. L’any 2012 col·labora en el llibre Poemes per a la Marató, en suport a la investigació contra el càncer.

Per saber-ne més

Informació del llibre

  • Preu : 12,00
  • ISBN : 978-84-15896-26-5
  • Pàgines : 64
  • Data primera Edició : Març de 2014
  • Enquadernació : Rústica amb solapes
  • Il.lustracions :
  • Mides : 15 cm (ample) x 21 cm (alt)

12,00

12,00

17è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol

La fràgil arquitectura dels teus gestos és un recull de textos de prosa poètica que miren de pintar la sinuosa trajectòria de l’esforç per estimar. És el plànol geogràfic d’uns camins que mai no són rectes. D’extensions de llargs deserts de silencis. D’oceans de sal que creixen als llagrimalls. Del desig que ens cerca i ens abandona com les llepades indecises de les onades sobre l’arena de la platja. D’aqueixa passió —de vegades joia, de vegades tragèdia— que sembla que ens fa morir i, en realitat, ens torna al món més vius que mai.

Per tant no és gens estrany que l’autor de “La fràgil arquitectura dels teus gestos” no només descrigui el que sent amb belles i suggeridores imatges, com quan per referir-se al pas tediós de les hores dominicals evoca una roda de cavallets que gira i fa pujar i baixar les hores amb una certa parsimònia; sinó que a més es fa –i ens fa- un munt de preguntes i de reflexions sobre el dolor de viure, la mudança dels sentiments i el pas del temps -la vida en trànsit diu el poeta-, la fragilitat de l’home, i, fins i tot, la mort en forma d’orfandat, és a dir, la mort vista des de l’òptica d’aquell que queda sol sense remei.
Ricard Garcia

Aquesta força lírica se sosté en el llenguatge, en la capacitat que l’autor té per a construir imatges, per a crear des de la primera línia del llibre una atmosfera amb la qual atrapa el lector fins la darrera paraula; en una manera personal de dir amb la qual intenta arrabassar-li el títol a Ausiàs March que es considerava el més gran amador; fins i tot amb expressions poètiques d’altres, que sens dubte li són referents i mestres, sense que res grinyole en el poema: «Assumiràs, si vols, el patrimoni de la pena».
Manel Alonso

Autor

Josep Manel Vidal (l’Alcúdia de Crespins, 1965). A més de treballador de la docència, també és pare i parella a jornada completa. Militant en una amalgama indefinible de causes, es lliura, inconscient d’idealisme, a batalles perdudes en fidel resistència. Enverinat de paraules, ocupa part del seu desfici en la ciberliteratura al blog Filant prim. Més enllà de la virtualitat fou guanyador, l’any 1991, del Premi Rafael Comenge de Narrativa d’Alberic, amb el conte “La dona que balla”. Ha participat en la primera (i de moment l’única) antologia de blogs en català La catosfera literària 08. I més recentment ha estat finalista, l’any 2010, del 14è Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet que convoca l’Ajuntament de Tarragona, amb el conte “Epíleg”. L’any 2011 publica a l’editorial Germania el poemari El teu nom és un ésser viu. L’any 2012 col·labora en el llibre Poemes per a la Marató, en suport a la investigació contra el càncer.

Per saber-ne més

Categoria: .

Sobre l'autor
Author

Josep Manel Vidal (l’Alcúdia de Crespins, 1965). A més de treballador de la docència, també és pare i parella a jornada completa. Militant en una amalgama indefinible de causes, es lliura, inconscient d’idealisme, a batalles perdudes en fidel resistència. Enverinat de paraules, ocupa part del seu desfici en la ciberliteratura al blog Filant prim. Més enllà de la virtualitat fou guanyador, l’any 1991, del Premi Rafael Comenge de Narrativa d’Alberic, amb el conte “La dona que balla”. Ha participat en la primera (i de moment l’única) antologia de blogs en català La catosfera literària 08. I més recentment ha estat finalista, l’any 2010, del 14è Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet que convoca l’Ajuntament de Tarragona, amb el conte “Epíleg”. L’any 2011 publica a l’editorial Germania el poemari El teu nom és un ésser viu. L’any 2012 col·labora en el llibre Poemes per a la Marató, en suport a la investigació contra el càncer.