13,00

Aquest llibre és un recull de l’alliberament del fet d’escriure. Aquests poemes es van escriure en un moment determinat al llarg de la meua vida, és a dir, és una compilació dels poemes que he anat escrivint d’acord amb les etapes vitals que he anat passant. Diguem que en aquest llibre es veu la meua superació i creació del meu jo a partir de la mort del meu pare, un fet que em trastocà la vida des dels 12 anys. Amb açò, hi ha poemes que es van escriure fa molts anys i d’altres que són més recents. Així, el poemari es divideix en tres parts que reflecteixen la meua vida literària —fins ara— en tres etapes: la primera, una etapa més fosca, escrita per una nena forta i més perduda; la segona, un poc menys fosca, amb una llum que pareix que guia el camí al final del poema, i la tercera i última, en un altre ambient, més decidit i disposat a ésser jo mateixa —tal com sóc— després de la superació.

Cadascuna de les parts es veu guiada per una estrofa escollida de poemes del meu pare, qui pareix que, malgrat tot, em va deixar un caminet perquè pogués continuar essent jo mateixa, i em va ajudar a superar les situacions no amb la presència, però sí amb l’essència i les paraules. O almenys així m’agrada pensar-ho, encara que, com se sap, la poesia com qualsevol tipus d’art, o com qualsevol cosa que ens pot passar a la vida, té moltes interpretacions possibles, i cadascú tria la seua, de manera inconscient.

El pare que va faltar és alhora el pare-poeta, el pare-lector, aquella persona amable, culta, enamorada del seu país i de la seua llengua, que li va saber transmetre el gust per la lectura, pel llibre com a objecte, i li va deixar com a herència una actitud valenta i decidida i una ètica insubornable.
Manel Alonso

Malgrat que conté alguns poemes d’una profunda tristesa, és també una invitació a tornar a renàixer després dels cops grossos que dóna la vida. Aina Garcia Carbó ho fa arreplegant el testimoni del seu pare, seguint a través dels seus versos les seues ensenyances humanes i poètiques, – dos fets inseparables en la seua obra -. És un llibre que conté alguns poemes d’una gran qualitat, que transmeten unes emocions profundes i auguren una brillant carrera poètica.
Josep San Abdón

Comptat i debatut, la poeta ens mostra l’únic camí que dóna la vida: l’amor, la fidelitat i la justícia. Car Garcia Carbó vol que ens fixem en la força de la llavor, una llavor que és capaç de germinar, créixer i produir espigues ben granades. És una invitació en tota regla a confiar en la força de la paraula. En l’herència rebuda.
Enric Sanç

Autora

Aina Garcia Carbó (Castelló, 1993). He estat sempre acompanyada d’una cultura literària des de petita —filla de Manel Garcia Grau—, ja que a casa el poder de la màgia, les lletres i els sons dels mots i les paraules han estat sempre presents. Actualment, curso l’últim curs del grau de Mestra/e d’Educació Infantil a la Universitat Jaume I i treballo fent classes extraescolars de literatura també en l’àmbit d’Educació Infantil. Malgrat la meua joventut, la meua trajectòria vital és considerada contundent i intensa pel fet que des de petita els viatges han format part de la meua vida (a l’Índia, com a voluntària cooperant quan tenia 17 anys, i al Salvador, com a mestra), però també per successos com la mort del meu pare en un període tan difícil, i amb el que significa tenir la persona del pare sempre i constantment present —gràcies a tot— a causa de la seua gran importància com a poeta, mestre, escriptor, amic, familiar, etc.

Per saber-ne més

Informació del llibre

  • Preu : 13,00
  • ISBN : 978-84-15896-91-3
  • Pàgines : 56
  • Data primera Edició : Abril de 2015
  • Enquadernació : Rústica amb solapes
  • Il.lustracions :
  • Mides : 15 cm (ample) x 21 cm (alt)

13,00

13,00

Aquest llibre és un recull de l’alliberament del fet d’escriure. Aquests poemes es van escriure en un moment determinat al llarg de la meua vida, és a dir, és una compilació dels poemes que he anat escrivint d’acord amb les etapes vitals que he anat passant. Diguem que en aquest llibre es veu la meua superació i creació del meu jo a partir de la mort del meu pare, un fet que em trastocà la vida des dels 12 anys. Amb açò, hi ha poemes que es van escriure fa molts anys i d’altres que són més recents. Així, el poemari es divideix en tres parts que reflecteixen la meua vida literària —fins ara— en tres etapes: la primera, una etapa més fosca, escrita per una nena forta i més perduda; la segona, un poc menys fosca, amb una llum que pareix que guia el camí al final del poema, i la tercera i última, en un altre ambient, més decidit i disposat a ésser jo mateixa —tal com sóc— després de la superació.

Cadascuna de les parts es veu guiada per una estrofa escollida de poemes del meu pare, qui pareix que, malgrat tot, em va deixar un caminet perquè pogués continuar essent jo mateixa, i em va ajudar a superar les situacions no amb la presència, però sí amb l’essència i les paraules. O almenys així m’agrada pensar-ho, encara que, com se sap, la poesia com qualsevol tipus d’art, o com qualsevol cosa que ens pot passar a la vida, té moltes interpretacions possibles, i cadascú tria la seua, de manera inconscient.

El pare que va faltar és alhora el pare-poeta, el pare-lector, aquella persona amable, culta, enamorada del seu país i de la seua llengua, que li va saber transmetre el gust per la lectura, pel llibre com a objecte, i li va deixar com a herència una actitud valenta i decidida i una ètica insubornable.
Manel Alonso

Malgrat que conté alguns poemes d’una profunda tristesa, és també una invitació a tornar a renàixer després dels cops grossos que dóna la vida. Aina Garcia Carbó ho fa arreplegant el testimoni del seu pare, seguint a través dels seus versos les seues ensenyances humanes i poètiques, – dos fets inseparables en la seua obra -. És un llibre que conté alguns poemes d’una gran qualitat, que transmeten unes emocions profundes i auguren una brillant carrera poètica.
Josep San Abdón

Comptat i debatut, la poeta ens mostra l’únic camí que dóna la vida: l’amor, la fidelitat i la justícia. Car Garcia Carbó vol que ens fixem en la força de la llavor, una llavor que és capaç de germinar, créixer i produir espigues ben granades. És una invitació en tota regla a confiar en la força de la paraula. En l’herència rebuda.
Enric Sanç

Autora

Aina Garcia Carbó (Castelló, 1993). He estat sempre acompanyada d’una cultura literària des de petita —filla de Manel Garcia Grau—, ja que a casa el poder de la màgia, les lletres i els sons dels mots i les paraules han estat sempre presents. Actualment, curso l’últim curs del grau de Mestra/e d’Educació Infantil a la Universitat Jaume I i treballo fent classes extraescolars de literatura també en l’àmbit d’Educació Infantil. Malgrat la meua joventut, la meua trajectòria vital és considerada contundent i intensa pel fet que des de petita els viatges han format part de la meua vida (a l’Índia, com a voluntària cooperant quan tenia 17 anys, i al Salvador, com a mestra), però també per successos com la mort del meu pare en un període tan difícil, i amb el que significa tenir la persona del pare sempre i constantment present —gràcies a tot— a causa de la seua gran importància com a poeta, mestre, escriptor, amic, familiar, etc.

Per saber-ne més

Categoria: .

Sobre l'autor
Author


Aina Garcia Carbó (Castelló, 1993). He estat sempre acompanyada d’una cultura literària des de petita —filla de Manel Garcia Grau—, ja que a casa el poder de la màgia, les lletres i els sons dels mots i les paraules han estat sempre presents. Actualment, curso l’últim curs del grau de Mestra/e d’Educació Infantil a la Universitat Jaume I i treballo fent classes extraescolars de literatura també en l’àmbit d’Educació Infantil. Malgrat la meua joventut, la meua trajectòria vital és considerada contudent i intensa pel fet que des de petita els viatges han format part de la meua vida (a l’Índia, com a voluntària cooperant quan tenia 17 anys, i al Salvador, com a mestra), però també per successos com la mort del meu pare en un període tan difícil, i amb el que significa tenir la persona del pare sempre i constantment present —gràcies a tot— a causa de la seua gran importància com a poeta, mestre, escriptor, amic, familiar, etc.