12,00

Sinopsi

Fruit de sensacions, estímuls, observacions, anècdotes, són aquests Relats en vers, que mitjançant la ironia, el sarcasme, la ira, la tendresa, l’autor ha volgut traslladar al lector. La nostàlgia d’un temps passat, la disconformitat d’un temps que ens envolta, cada vegada més complicat i obscur, la il·lusió del que som i el que ens agradaria ser. Tot plegat, utilitzant un vocabulari casolà, quotidià, on les paraules rebuscades provenen de lectures de premsa i programes radiofònics. Sempre utilitzant el vers, la rima, un glossari entenedor per al lector.
Com diu l’autor: “He escollit fer-ho amb la meua llengua, perquè és ací on he desenvolupat la meua vida. És la terra que m’atrau i la que estimo, en la qual desenvolupo el meu quefer. On tinc tota relació amb la gent, la natura, a la qual descric amb tota la cruesa i tendresa, de la manera més senzilla i entenedora possible, mostrant febleses, encert, joies i tristors. El lector es pot veure retratat en molts dels meus poemes on la quotidianitat és l’eina cabdal. Em surt de dins poder-ho fer”.

 

Amb Patrici Gil tastem la terra. Un sabor dens, polsos, sovint agredolç que ens condueix per carrerons i infanteses, per troncs de garrofers, per un entramat de relacions amb l’entorn i amb les persones. No és difícil esbrinar en ell els ulls del nen que computava el temps, ni actualment els ulls de l’adult que es deixa seduir per relats en vers. Patrici posa mètrica a l’autenticitat de pells envellides pel sol. Patrici construeix versos amb vocabulari de destral que posa un ritme minimalista al nostre solc més proper.

Alícia Coscollano


Autor

Patrici Gil. Nascut l’11 d’abril de 1966 al carrer de Sant Benet de Benicarló, va créixer al caliu d’una família treballadora. Cursà els estudis a l’escola La Salle i a l’institut Ramon Cid. Als estius, com molts adolescents del seu temps, desenvolupava l’aprenentatge de treballar a la fusteria familiar i al camp. Als 16 anys deixà els estudis i començà a treballar de vertitat. Per primer cop, com a ajudant de cuina i, després, com a ferrer, feina que l’acompanyarà fins als 43 anys. A hores d’ara regenta una cafeteria al raval que l’ha vist créixer.
Començà a escriure cap a l’any 1997, senzillament li havien encarregat fer les memòries del Centre Excursionista Xiruca. Des de sempre ha mostrat curiositat pel que han dit a casa, escoltant el que deien els pares i preguntant allò que no entenia. Havia seguit les tertúlies d’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. És un bon coneixedor de la seua terra, sobretot dels Ports de Morella, Beseit, Tortosa i la Serra d’Irta.

 

Per saber-ne més

Patrici Gil: “La meua poesia és un cant a la terra”

Patrici Gil: “La poesia és un crit de guerra”

Informació del llibre

  • Preu : 12,00
  • ISBN : 978-84-15896-56-2
  • Pàgines : 96
  • Data primera Edició : Agost de 2014
  • Enquadernació : Rústica amb solapes
  • Il.lustracions :
  • Mides : 15 cm (ample) x 21 cm (alt)

12,00

12,00

Sinopsi

Fruit de sensacions, estímuls, observacions, anècdotes, són aquests Relats en vers, que mitjançant la ironia, el sarcasme, la ira, la tendresa, l’autor ha volgut traslladar al lector. La nostàlgia d’un temps passat, la disconformitat d’un temps que ens envolta, cada vegada més complicat i obscur, la il·lusió del que som i el que ens agradaria ser. Tot plegat, utilitzant un vocabulari casolà, quotidià, on les paraules rebuscades provenen de lectures de premsa i programes radiofònics. Sempre utilitzant el vers, la rima, un glossari entenedor per al lector.
Com diu l’autor: “He escollit fer-ho amb la meua llengua, perquè és ací on he desenvolupat la meua vida. És la terra que m’atrau i la que estimo, en la qual desenvolupo el meu quefer. On tinc tota relació amb la gent, la natura, a la qual descric amb tota la cruesa i tendresa, de la manera més senzilla i entenedora possible, mostrant febleses, encert, joies i tristors. El lector es pot veure retratat en molts dels meus poemes on la quotidianitat és l’eina cabdal. Em surt de dins poder-ho fer”.

 

Amb Patrici Gil tastem la terra. Un sabor dens, polsos, sovint agredolç que ens condueix per carrerons i infanteses, per troncs de garrofers, per un entramat de relacions amb l’entorn i amb les persones. No és difícil esbrinar en ell els ulls del nen que computava el temps, ni actualment els ulls de l’adult que es deixa seduir per relats en vers. Patrici posa mètrica a l’autenticitat de pells envellides pel sol. Patrici construeix versos amb vocabulari de destral que posa un ritme minimalista al nostre solc més proper.

Alícia Coscollano


Autor

Patrici Gil. Nascut l’11 d’abril de 1966 al carrer de Sant Benet de Benicarló, va créixer al caliu d’una família treballadora. Cursà els estudis a l’escola La Salle i a l’institut Ramon Cid. Als estius, com molts adolescents del seu temps, desenvolupava l’aprenentatge de treballar a la fusteria familiar i al camp. Als 16 anys deixà els estudis i començà a treballar de vertitat. Per primer cop, com a ajudant de cuina i, després, com a ferrer, feina que l’acompanyarà fins als 43 anys. A hores d’ara regenta una cafeteria al raval que l’ha vist créixer.
Començà a escriure cap a l’any 1997, senzillament li havien encarregat fer les memòries del Centre Excursionista Xiruca. Des de sempre ha mostrat curiositat pel que han dit a casa, escoltant el que deien els pares i preguntant allò que no entenia. Havia seguit les tertúlies d’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. És un bon coneixedor de la seua terra, sobretot dels Ports de Morella, Beseit, Tortosa i la Serra d’Irta.

 

Per saber-ne més

Patrici Gil: “La meua poesia és un cant a la terra”

Patrici Gil: “La poesia és un crit de guerra”

Categoria: .

Sobre l'autor
Author

Patrici Gil. Nascut l’11 d’abril de 1966 al carrer de Sant Benet de Benicarló, va créixer al caliu d’una família treballadora. Cursà els estudis a l’escola La Salle i a l’institut Ramon Cid. Als estius, com molts adolescents del seu temps, desenvolupava l’aprenentatge de treballar a la fusteria familiar i al camp. Als 16 anys deixà els estudis i començà a treballar de vertitat. Per primer cop, com a ajudant de cuina i, després, com a ferrer, feina que l’acompanyarà fins als 43 anys. A hores d’ara regenta una cafeteria al raval que l’ha vist créixer. Començà a escriure cap a l’any 1997, senzillament li havien encarregat fer les memòries del Centre Excursionista Xiruca. Des de sempre ha mostrat curiositat pel que han dit a casa, escoltant el que deien els pares i preguntant allò que no entenia. Havia seguit les tertúlies d’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. És un bon coneixedor de la seua terra, sobretot dels Ports de Morella, Beseit, Tortosa i la Serra d’Irta.