13,00

En aquest poemari podem descobrir un viatge, un viatge interior, sobre les rutes dels sentits, de l’amor íntim i apassionat, de les impossibilitats i les possibilitats que ofereix aquest sentiment com a motor de l’existència, sempre amarat amb una subtil sensualitat. Amb aquesta obra, Alexandre Navarro mostra el millor ofici d’un poeta en plena maduresa creativa i recupera, una vegada més, les raons que fan de la poesia aquell lloc on sempre tornem per descobrir la veritat.

“El tren i la torre” és un llibre escrit per un home madur, amb un gran bagatge de lectures. Un home reflexiu, que atén al detall, però també un home ferit per l’amor, un individu que ha trobat l’ésser estimat i el pensa, l’escriu i li escriu conscient que totes les emocions, que tots els sentiments que li desperta, li estan donant sentit als seus dies. I Navarro ho fa bé, què dic, ho fa molt bé, construïx uns magnífics i breus poemes d’amor sense caure en cap moment en la cursileria.
Manel Alonso

En aquesta obra, destaquen poemes que són un autèntic monument a l’amor com a sentiment que dóna sentit a la vida tant quan aquest triomfa com quan és un objectiu que no es pot aconseguir. “El tren i la torre” és un recorregut pels sentiments més íntims de l’autor, on cada vers és una peça d’orfebreria.
Revista Entera’t

Perquè Navarro és el fotògraf on les imatges esdevenen mots, i els mots poema, amb la claror de l’aigua pura i cristal·lina. L’estètica del poeta ens duu doncs a eixe món íntim dels vers sentiments, mostrant una èpica centrada en un univers particular. La poesia d’”El tren i la torre” esdevé plaer estètic, unit a la bellesa intrínseca que mobilitza la sensibilitat del cos i el plaer de jugar amb les paraules. Amb un brillant rerefons de Kavafis, Estellés, Enric Sòria o Antoni Ferrer: Polifem a la porta d’Altea, el minotaure sense laberint, l’olivera profunda i el magraner de pas absolut, nit i dia, amb pany i clau, seràs un amor (d’alfàbega) caminant. Perquè no som futur, sols present. Comptat i debatut, en aquest poemari podem descobrir un viatge interior, dels sentits, de l’amor possible i impossible, com a motor (sensual) de l’existència.
Enric Sanç

Autor

Alexandre Navarro (Nàquera, el Camp de Túria, 1972). Llicenciat en Dret. Ha publicat els següents llibres de poesia: Ex-vot (1995), Desgracià la pluja les banderes (1995), No em moriré d’amor (1995), Criatura del demà (1998), Antara (1999), A l’entrada del temps fosc (1999), Opus incertum (2000), Genet del vell país (2003), La part del centaure (2003), Al cap del dia (2004) i Encesa fotografia (2013). Ha obtingut nombrosos premis literaris, com el Ciutat de Tarragona, el Vall d’Or de Sóller, el Vila d’Almussafes, el Ciutat de la Vall d’Uixó, el Ventura Gassol de la Selva del Camp, el Vila de Vallirana, el Josep M. Ribelles i el Django’s ambdós de Puçol, el Marià Manent de Premià de Dalt, l’Antoni Matutano d’Almassora o el Ciutat de Vila-real; també el Vila de Mont-roig en narrativa. Ha publicat estudis sobre toponímia, història de la sanitat local i la poesia de V.A. Estellés, així com nombrosos articles de crítica literària a mitjans com El Temps, Saó, Levante-EMV, Lletres Valencianes o Revista de Catalunya. En l’actualitat es dedica a la docència.

Per saber-ne més

Informació del llibre

  • Preu : 13,00
  • ISBN : 978-84-16505-14-2
  • Pàgines : 80
  • Data primera Edició : Novembre de 2015
  • Enquadernació : Rústica amb solapes
  • Il.lustracions :
  • Mides : 15 cm (ample) x 21 cm (alt)

13,00

13,00

En aquest poemari podem descobrir un viatge, un viatge interior, sobre les rutes dels sentits, de l’amor íntim i apassionat, de les impossibilitats i les possibilitats que ofereix aquest sentiment com a motor de l’existència, sempre amarat amb una subtil sensualitat. Amb aquesta obra, Alexandre Navarro mostra el millor ofici d’un poeta en plena maduresa creativa i recupera, una vegada més, les raons que fan de la poesia aquell lloc on sempre tornem per descobrir la veritat.

“El tren i la torre” és un llibre escrit per un home madur, amb un gran bagatge de lectures. Un home reflexiu, que atén al detall, però també un home ferit per l’amor, un individu que ha trobat l’ésser estimat i el pensa, l’escriu i li escriu conscient que totes les emocions, que tots els sentiments que li desperta, li estan donant sentit als seus dies. I Navarro ho fa bé, què dic, ho fa molt bé, construïx uns magnífics i breus poemes d’amor sense caure en cap moment en la cursileria.
Manel Alonso

En aquesta obra, destaquen poemes que són un autèntic monument a l’amor com a sentiment que dóna sentit a la vida tant quan aquest triomfa com quan és un objectiu que no es pot aconseguir. “El tren i la torre” és un recorregut pels sentiments més íntims de l’autor, on cada vers és una peça d’orfebreria.
Revista Entera’t

Perquè Navarro és el fotògraf on les imatges esdevenen mots, i els mots poema, amb la claror de l’aigua pura i cristal·lina. L’estètica del poeta ens duu doncs a eixe món íntim dels vers sentiments, mostrant una èpica centrada en un univers particular. La poesia d’”El tren i la torre” esdevé plaer estètic, unit a la bellesa intrínseca que mobilitza la sensibilitat del cos i el plaer de jugar amb les paraules. Amb un brillant rerefons de Kavafis, Estellés, Enric Sòria o Antoni Ferrer: Polifem a la porta d’Altea, el minotaure sense laberint, l’olivera profunda i el magraner de pas absolut, nit i dia, amb pany i clau, seràs un amor (d’alfàbega) caminant. Perquè no som futur, sols present. Comptat i debatut, en aquest poemari podem descobrir un viatge interior, dels sentits, de l’amor possible i impossible, com a motor (sensual) de l’existència.
Enric Sanç

Autor

Alexandre Navarro (Nàquera, el Camp de Túria, 1972). Llicenciat en Dret. Ha publicat els següents llibres de poesia: Ex-vot (1995), Desgracià la pluja les banderes (1995), No em moriré d’amor (1995), Criatura del demà (1998), Antara (1999), A l’entrada del temps fosc (1999), Opus incertum (2000), Genet del vell país (2003), La part del centaure (2003), Al cap del dia (2004) i Encesa fotografia (2013). Ha obtingut nombrosos premis literaris, com el Ciutat de Tarragona, el Vall d’Or de Sóller, el Vila d’Almussafes, el Ciutat de la Vall d’Uixó, el Ventura Gassol de la Selva del Camp, el Vila de Vallirana, el Josep M. Ribelles i el Django’s ambdós de Puçol, el Marià Manent de Premià de Dalt, l’Antoni Matutano d’Almassora o el Ciutat de Vila-real; també el Vila de Mont-roig en narrativa. Ha publicat estudis sobre toponímia, història de la sanitat local i la poesia de V.A. Estellés, així com nombrosos articles de crítica literària a mitjans com El Temps, Saó, Levante-EMV, Lletres Valencianes o Revista de Catalunya. En l’actualitat es dedica a la docència.

Per saber-ne més

Categoria: .

Sobre l'autor
Author

Alexandre Navarro (Nàquera, el Camp de Túria, 1972). Llicenciat en Dret. Ha publicat els segu?ents llibres de poesia: Ex-vot (1995), Desgracià la pluja les banderes (1995), No em moriré d’amor (1995), Criatura del demà (1998), Antara (1999), A l’entrada del temps fosc (1999), Opus incertum (2000), Genet del vell país (2003), La part del centaure (2003), Al cap del dia (2004) i Encesa fotografia (2013). Ha obtingut nombrosos premis literaris, com el Ciutat de Tarragona, el Vall d’Or de Sóller, el Vila d’Almussafes, el Ciutat de la Vall d’Uixó, el Ventura Gassol de la Selva del Camp, el Vila de Vallirana, el Josep M. Ribelles i el Django’s ambdós de Puçol, el Marià Manent de Premià de Dalt, l’Antoni Matutano d’Almassora o el Ciutat de Vila-real; també el Vila de Mont-roig en narrativa. Ha publicat estudis sobre toponímia, història de la sanitat local i la poesia de V.A. Estellés, així com nombrosos articles de crítica literària a mitjans com El Temps, Saó, Levante-EMV, Lletres Valencianes o Revista de Catalunya. En l’actualitat es dedica a la docència.