16,00

Sinopsi

La disciplina sociolingüística va fer les primeres formulacions epistemològiques ja fa mig segle. I a casa nostra, amb un retard aproximat d’una dècada, ens ha acompanyat en uns moments especialment importants de la història social de la llengua catalana. Una època en què, si més no en una bona part del domini lingüís­tic, hi ha hagut la possibilitat de renegociar la funcionalitat comunicativa a què tot un seguit de circumstàncies politicosocials adverses l’havien abocat. En aquesta nova etapa la planificació lingüística ha ocupat un lloc rellevant. Tal com assenyala el títol, el llibre que el lector té a les mans constitueix una replega d’aportacions al voltant d’aspectes diferents de la política i la planificació lingüística de la llengua catalana.

 

En conclusió, hi ha una bona pila de raons per llegir De política i planificació lingüística: en primer lloc, com comentava al principi, per la capacitat de l’autor de comunicar idees molt complexes amb una gran claredat (la lectura és agradable, i això sempre és important); en segon lloc, perquè és apte per a un ampli ventall de perfils, des d’acadèmics i estudiosos, passant per tècnics, per estudiants o per qualsevol persona interessada en l’ús de la llengua; en tercer lloc, per les dades que aporta sobre la situació de la llengua en cada un dels territoris i perquè no confon, com de vegades passa, la situació de la llengua catalana amb la situació de la llengua a Catalunya; en quart lloc, per l’anàlisi aprofundida de la realitat en una sèrie de regions concretes especialment interessants des del punt de vista demolingüístic, i, finalment, per la lucidesa de les anàlisis i perquè aquestes anàlisis estimulen el lector a anar més enllà i treure les seves pròpies conclusions.
Marina Massaguer

 

Autor

Miquel Àngel Pradilla (Rossell, el Baix Maestrat) és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Des del 2005 és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Des del desembre de 2009 és director de la Xarxa CRUSCAT d’investigació socio­lingüística (IEC).
Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i ha participat en diverses recerques col·lectives (Atles Toponímic Valencià, Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana, Llengües minoritzades a l’Estat espanyol, Variació i models lingüístics a les Terres de l’Ebre, Organització articulatòria i canvi lingüístic, Atles Multimèdia Prosòdic Europeu Romànic, Estudi del canvi lingüístic de comunitats de parla en temps real, etc.).
És autor dels llibres El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica (1996), El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüís­tica del conflicte (2004), Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008) i La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüís­tica(2008); coautor de Comentari lingüístic de textos. Teoria i pràctica (1990), La sociolingüística de la variació (1995), El joc ancestral de la paraula (1997), Multilingualism in Spain (2000) i Ideologia i conflicte lingüístic (2001), Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003 (2005) i Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra 2004 (2006); coautor i editor d’El món dels sons (1998), Ecosistema comunicatiu. Llengua i variació (1998), La llengua catalana al tombant del mil·lenni (2000), Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana (2001) i Identitat lingüística i estandardització (2003), Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2003), Història i territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2004) i Calidoscopi lingüístic. Un debat sobre les llengües de l’Estat (2004), Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Morella (2006), Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2008) i Herència patrimonial i sectors socioeconòmics a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2008); i coeditor de La lingüística de Pompeu Fabra (2 volums, 2000).

 

Per saber-ne més

Es presenta De política i planificació lingüística a Tarragona

Ressenya de Marina Massaguer Comes a Treballs de Sociolingüística Catalana núm. 22

 

 

Fes un tast!

Informació del llibre

  • Preu : 16,00
  • ISBN : 978-84-15221-07-4
  • Pàgines : 144
  • Data primera Edició : Abril de 2011
  • Enquadernació : Rústica amb sol·lapes
  • Il.lustracions :
  • Mides : 17 cm (ample) x 24 cm (alt)

16,00

16,00

Sinopsi

La disciplina sociolingüística va fer les primeres formulacions epistemològiques ja fa mig segle. I a casa nostra, amb un retard aproximat d’una dècada, ens ha acompanyat en uns moments especialment importants de la història social de la llengua catalana. Una època en què, si més no en una bona part del domini lingüís­tic, hi ha hagut la possibilitat de renegociar la funcionalitat comunicativa a què tot un seguit de circumstàncies politicosocials adverses l’havien abocat. En aquesta nova etapa la planificació lingüística ha ocupat un lloc rellevant. Tal com assenyala el títol, el llibre que el lector té a les mans constitueix una replega d’aportacions al voltant d’aspectes diferents de la política i la planificació lingüística de la llengua catalana.

 

En conclusió, hi ha una bona pila de raons per llegir De política i planificació lingüística: en primer lloc, com comentava al principi, per la capacitat de l’autor de comunicar idees molt complexes amb una gran claredat (la lectura és agradable, i això sempre és important); en segon lloc, perquè és apte per a un ampli ventall de perfils, des d’acadèmics i estudiosos, passant per tècnics, per estudiants o per qualsevol persona interessada en l’ús de la llengua; en tercer lloc, per les dades que aporta sobre la situació de la llengua en cada un dels territoris i perquè no confon, com de vegades passa, la situació de la llengua catalana amb la situació de la llengua a Catalunya; en quart lloc, per l’anàlisi aprofundida de la realitat en una sèrie de regions concretes especialment interessants des del punt de vista demolingüístic, i, finalment, per la lucidesa de les anàlisis i perquè aquestes anàlisis estimulen el lector a anar més enllà i treure les seves pròpies conclusions.
Marina Massaguer

 

Autor

Miquel Àngel Pradilla (Rossell, el Baix Maestrat) és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Des del 2005 és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Des del desembre de 2009 és director de la Xarxa CRUSCAT d’investigació socio­lingüística (IEC).
Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i ha participat en diverses recerques col·lectives (Atles Toponímic Valencià, Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana, Llengües minoritzades a l’Estat espanyol, Variació i models lingüístics a les Terres de l’Ebre, Organització articulatòria i canvi lingüístic, Atles Multimèdia Prosòdic Europeu Romànic, Estudi del canvi lingüístic de comunitats de parla en temps real, etc.).
És autor dels llibres El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica (1996), El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüís­tica del conflicte (2004), Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008) i La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüís­tica(2008); coautor de Comentari lingüístic de textos. Teoria i pràctica (1990), La sociolingüística de la variació (1995), El joc ancestral de la paraula (1997), Multilingualism in Spain (2000) i Ideologia i conflicte lingüístic (2001), Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003 (2005) i Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra 2004 (2006); coautor i editor d’El món dels sons (1998), Ecosistema comunicatiu. Llengua i variació (1998), La llengua catalana al tombant del mil·lenni (2000), Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana (2001) i Identitat lingüística i estandardització (2003), Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2003), Història i territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2004) i Calidoscopi lingüístic. Un debat sobre les llengües de l’Estat (2004), Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Morella (2006), Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2008) i Herència patrimonial i sectors socioeconòmics a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2008); i coeditor de La lingüística de Pompeu Fabra (2 volums, 2000).

 

Per saber-ne més

Es presenta De política i planificació lingüística a Tarragona

Ressenya de Marina Massaguer Comes a Treballs de Sociolingüística Catalana núm. 22

 

 

Fes un tast!

Categoria: .

Sobre l'autor