13,00

Sinopsi

L’odi, l’isolament, la por, la impotència i, de bell nou, l’odi i també la vida com una espiral moguda pels seus batecs poderosos. Vençuts i estranyats, estigmatitzats, assenyalats, és només en l’escenari de la ciutat estranya, en l’atmosfera dels seus dies insòlits, en l’insomni de la nostra memòria que som capaços de recobrar l’alè, de pair serenament el nostre destí, de capir el sentit profund del nostre trencament amb la tribu que habita més enllà de les altes murades dels edificis, més enllà de la mar extensa dels terrats, en un territori ignot, assilvestrat. Trencament amb la tribu hostil a la diferència, tribu de maledicències i d’enveges, tribu ensopida, tribu de mort.

 

És un llibre que posa en evidència les millors virtuts del Viadel articulista: la còlera moral, l’observació fastiguejada de l’entorn que l’envolta, la desinhibició verbal i la força projectiva de la seua immensa capacitat per al dicteri i la recusació –de vegades fulminant i apocalíptica-, però també la sensibilitat ferida, l’intens enyor i la mussitada carícia de l’autèntic líric, del poeta que, fins i tot en el més eixorc i embrutit dels escenaris, no ho pot deixar de ser. Ens trobem davant d’un llibre complex i inusualment aspre que actualitza amb encert una de les tradicions més venerables de la lírica del segle XX, la de la poesia expressionista pura i dura.

Enric Sòria


La ciutat com a àmbit de l’imaginari líric. Un estil literari caracteritzat per una visió subjectiva i emocional del món, manifestada en la intensitat expressiva de l’obra. Francesc Viadel teixeix d’aquesta manera un tapís urbà d’una ‘Ciutat, dies insòlits’ amb la consciència cívica d’una comunitat menyspreada i menystinguda. L’escenificació dels poders polítics corresponen a la indignació i un total rebuig per part de l’autor, amb un cert to i un discurs gairebé apocalíptic. De fet, l’autor perboca, es buida les tripes amb cada mot, com un penell en una ventúria incessable.

Enric Sanç


Francesc Viadel, embogit, enfurit especialment en un bon nombre de passatges viscerals, ha abocat benzina i ha fet del poema manifest enarborat i flamíger contra el signe dels temps, contra el desmembrament i el ritme narcotitzat i malmenat d’una massa metropolitana a estones exageradament panxacontenta i vestida, en el seu vessant més nostrat, amb la cuirassa del “meninfotisme”

Hèctor Serra


Un poemari rabiós, en què es blasma una contemporaneïtat de foscors apegaloses. Amb gust pel vers llarg i per la prosa poètica, Viadel només utilitza les composicions breus com a contrapunt formal, que no temàtic, perquè el poemari és un, i el poeta un “sentinella”.

Carles Fenollosa

 

Autor

Francesc Viadel i Girbés (Algemesí, 1968). Periodista, escriptor, doctor en Sociologia i professor universitari en la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. A finals dels anys vuitanta, funda junt amb Josep Manel Esteve i Vicent Nàcher, entre altres autors, la revista L’Horabaixa. Ha publicat els poemaris Si la lluna és plena (1991) i Èxode salnitrós (1998), i les novel·les Dies de Venus (1999), Terra (2002) i L’advocat i el diable (2004). També és autor dels assajos polítics No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme (2009) i de Valencianisme, l’aportació positiva (2012), tots dos publicats per la Universitat de València. Actualment col·labora en diversos mitjans de comunicació com La Veu del País Valencià, El País, Serra d’Or, L’Espill o Caràcters.

 

Per saber-ne més

Informació del llibre

  • Preu : 13,00
  • ISBN : 978-84-15896-73-9
  • Pàgines : 72
  • Data primera Edició : Març de 2015
  • Enquadernació : Rústica amb solapes
  • Il.lustracions :
  • Mides : 15 cm (ample) x 21 cm (alt)

13,00

13,00

Sinopsi

L’odi, l’isolament, la por, la impotència i, de bell nou, l’odi i també la vida com una espiral moguda pels seus batecs poderosos. Vençuts i estranyats, estigmatitzats, assenyalats, és només en l’escenari de la ciutat estranya, en l’atmosfera dels seus dies insòlits, en l’insomni de la nostra memòria que som capaços de recobrar l’alè, de pair serenament el nostre destí, de capir el sentit profund del nostre trencament amb la tribu que habita més enllà de les altes murades dels edificis, més enllà de la mar extensa dels terrats, en un territori ignot, assilvestrat. Trencament amb la tribu hostil a la diferència, tribu de maledicències i d’enveges, tribu ensopida, tribu de mort.

 

És un llibre que posa en evidència les millors virtuts del Viadel articulista: la còlera moral, l’observació fastiguejada de l’entorn que l’envolta, la desinhibició verbal i la força projectiva de la seua immensa capacitat per al dicteri i la recusació –de vegades fulminant i apocalíptica-, però també la sensibilitat ferida, l’intens enyor i la mussitada carícia de l’autèntic líric, del poeta que, fins i tot en el més eixorc i embrutit dels escenaris, no ho pot deixar de ser. Ens trobem davant d’un llibre complex i inusualment aspre que actualitza amb encert una de les tradicions més venerables de la lírica del segle XX, la de la poesia expressionista pura i dura.

Enric Sòria


La ciutat com a àmbit de l’imaginari líric. Un estil literari caracteritzat per una visió subjectiva i emocional del món, manifestada en la intensitat expressiva de l’obra. Francesc Viadel teixeix d’aquesta manera un tapís urbà d’una ‘Ciutat, dies insòlits’ amb la consciència cívica d’una comunitat menyspreada i menystinguda. L’escenificació dels poders polítics corresponen a la indignació i un total rebuig per part de l’autor, amb un cert to i un discurs gairebé apocalíptic. De fet, l’autor perboca, es buida les tripes amb cada mot, com un penell en una ventúria incessable.

Enric Sanç


Francesc Viadel, embogit, enfurit especialment en un bon nombre de passatges viscerals, ha abocat benzina i ha fet del poema manifest enarborat i flamíger contra el signe dels temps, contra el desmembrament i el ritme narcotitzat i malmenat d’una massa metropolitana a estones exageradament panxacontenta i vestida, en el seu vessant més nostrat, amb la cuirassa del “meninfotisme”

Hèctor Serra


Un poemari rabiós, en què es blasma una contemporaneïtat de foscors apegaloses. Amb gust pel vers llarg i per la prosa poètica, Viadel només utilitza les composicions breus com a contrapunt formal, que no temàtic, perquè el poemari és un, i el poeta un “sentinella”.

Carles Fenollosa

 

Autor

Francesc Viadel i Girbés (Algemesí, 1968). Periodista, escriptor, doctor en Sociologia i professor universitari en la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. A finals dels anys vuitanta, funda junt amb Josep Manel Esteve i Vicent Nàcher, entre altres autors, la revista L’Horabaixa. Ha publicat els poemaris Si la lluna és plena (1991) i Èxode salnitrós (1998), i les novel·les Dies de Venus (1999), Terra (2002) i L’advocat i el diable (2004). També és autor dels assajos polítics No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme (2009) i de Valencianisme, l’aportació positiva (2012), tots dos publicats per la Universitat de València. Actualment col·labora en diversos mitjans de comunicació com La Veu del País Valencià, El País, Serra d’Or, L’Espill o Caràcters.

 

Per saber-ne més

Categoria: .

Sobre l'autor
Author

Francesc Viadel i Girbés (Algemesí, 1968). Periodista, escriptor, doctor en Sociologia i professor universitari en la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. A finals dels anys vuitanta, funda junt amb Josep Manel Esteve i Vicent Nàcher, entre altres autors, la revista L’Horabaixa. Ha publicat els poemaris Si la lluna és plena (1991) i Èxode salnitrós (1998), i les novel·les Dies de Venus (1999), Terra (2002) i L’advocat i el diable (2004). També és autor dels assajos polítics No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme (2009) i de Valencianisme, l’aportació positiva (2012), tots dos publicats per la Universitat de València. Actualment col·labora en diversos mitjans de comunicació com La Veu del País Valencià, El País, Serra d’Or, L’Espill o Caràcters.