Sinopsi

¿Algú ha dit que la vida d’un escriptor novell està exempta d’emocions fortes? El cas és que els primers anys de Manel Joan i Arinyó al món de la ploma no van ser precisament allò que se’n diu “avorrits”. A la incipient incomprensió d’alguns membres de jurat va seguir l’apoteosi de guanyar, amb poemaris anticlericals, certàmens organitzats per parròquies i col·legis religiosos. A les seues presentacions eròtiques s’aplegaven des de pertorbats de tota mena fins a deesses de bellesa que li feien proposicions deshonestes. Dels deu o dotze editors que ha conegut, l’autor també conta alguna anècdota “sucosa”, així com fa palesa l’admiració per alguns grans escriptors que tractà per aquella època i que ja ens han deixat: Fuster, Estellés, Pedrolo, Pere Quart, Martí i Pol, Maria Aurèlia Capmany, Damià Huguet…

Autor

Manel Joan i Arinyó (Cullera, 1956) ha escrit novel·la policíaca –El cas Torreforta, Contra sentit i L’agenda del sicari–, autobiogràfica –Les nits perfumades (Premi Sant Joan, 1988) i Com la flora blanca–, històrica –10.193–Escuma de mar–, humorística –Cubaneta meua i Han donat solta als assassins–, eròtica –Stress, En Tit–Hola, Diari de campanya i Mateu, el fill d’en Marc–, juvenil –Linda i Roger, Que dur que és ser guapo!, Mp, una vida de llegenda i Les màgiques nits de Prada– i infantil –Cento i les mones i Nadar i guardar la roba. La seua obra poètica ha estat aplegada a Plany de l’home llop.

Per saber-ne més

Presentació del llibre a Benicarló

Fes un tast!