La verdadera riquesa de les formes d’expressió d’una llengua cal cercar-la en tots i cadascun dels raconets del territori lingüístic. Si ho feu, aviat descobrireu un univers que us ajudarà a veure el món amb una major riquesa de detalls, amb més precisió, amb més encant. Podreu veure que la gent d’un territori determinat ha abocat els seus valors i la seua manera de copsar la realitat en els noms que fa servir per a comunicar-se.
El text que teniu a les mans no és més que el testimoni d’un fragment d’aquesta realitat, la que es pot copsar en les comarques que ocupen el centre del nostre domini lingüístic i en vertebren la unió.

Joan Beltran (Tortosa, 1933), amb una àmplia experiència com a professor i coordinador de cursos de català i de reciclatge a les Terres de l’Ebre, ens ha proveït de textos fonamentals per a l’aprenentatge del model formal tortosí de la llengua catalana. Els més reeixits han estat, d’una banda, L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre (1986) i, de l’altra, els dos volums elaborats en coautoria amb Josep Panisello, Cruïlla. Curs de llengua (2002) i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002). Amb l’obra que el lector té a les mans, l’autor culmina una trajectòria d’autèntica excel·lència al servei del coneixement i la difusió de la llengua catalana.